CIMA
f. | veget. | |
Branquetes tallades de pi i, especialment, les fulles.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. 1. CIMA f.: Les branques que formen la part superior d’un arbre o arbust (...) A Mallorca es diu cima especialment la rama o branques tallades de la part superior d’un arbre. (...)
CITACIONS LITERÀRIES:
Bosch Planas, Plaça vilafranquina, 122: «entre els saquets de sima que els protegien».
ETIMOLOGIA:
DCVB. 1. CIMA f.: del llatí CYMA, ‘brot’, ‘branqueta tendra’.
