COCA
f. | alim. | |
1. f. alim. Pastís de farina a la qual solen afegir-se diferents ingredients, com oli, mantega, ous, ametlles, etc., aplatat, de forma generalment ovalada.
2. f. alim. Coca de pa: la que es fa amb farina, oli i sucre, de forma rodona i llarguera.
3. f. alim. Coca d’ametlla: la que es fa amb farina, ametlles i oli.
4. f. alim. Coca enramada o Coca de recapte: la que és adobada amb productes de l’hort i amb l’afegit d’algun tall d’embotit o de pesca salada.
5. f. alim. Coca de les vídues: varietat de coca de Sant Sadurní.
6. f. alim. Coca de Montserrat: és esponjosa, plana i allargada i coberta de sucre.
7. f. alim. Coca de Vilafranca: és la típica “coca fina” elaborada a Vilafranca a base de farina, sucre, oli d’oliva, rovell d’ou i aiguardent.
8. f. alim. Coca de llardons: aquella en la qual s’hi posen llardons.
9. f. alim. Coca de pinyons: és la coberta de pinyols, pròpia de les revetlles.
10. f. alim. Coca de Sant Joan: pròpia de la festa de Sant Joan, se la cobreix de fruita confitada.
11. f. alim. Coca de Santa Bàrbara: pròpia del dia de l’aplec sitgetà a l’ermita de Santa Bàrbara.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Querol Subirats, p 104: «referents específics a l’entorn de la cultura del blat i de l’horta són les coques de recapte, adobades amb productes de l’hort i amb l’afegit d’algun complement de carn o de pesca salada.»
Sadurní Folklore 2, 228: «Masllorenç [...] eren plats típics de la festa major [...] la coca d’ametlla, amb farina, ametlles i oli».
Sadurní Folklore 2, 225: «La coca enramada de l’Arboç és feta com a tot arreu pel que fa a la pasta. Però és l’única del seu gènere en el guarniment, perquè porta patata, ceba i salsitxa».
Solé Bordes Catànies, p 61: «En altre temps, el tòpic de les coques era present en una anomenada turística i popular perquè, en realitat, la gastronomia i la pastisseria de la vila va molt més enllà de les coques fines o coques de Vilafranca, és a dir, coques adobades i ensucrades.»; p 66: «Les coques de Vilafranca, o coques fines, no són altra cosa que pasta de farina i ou, adobada i ensucrada però amb algun secret i característic component que les fa dolces tot i no mostrar pràcticament sucre al seu exterior.»
Ajuntament del Vendrell El Vendrell turístic: «La coca enramada és un altre menjar ben típic i exclusiu del Vendrell. Està elaborada amb una base de farina i llevat. Es guarneix d’espinacs, mongetes, ceba i pebrot vermell cuit al forn i acompanyat de llonganissa o d’arengada».
CITACIONS LITERÀRIES:
Catalunya Cuina: “Coca de Montserrat o Montserratina”. [...] una recepta força autèntica de l'Escola de Turisme del Baix Penedès [...] És una massa de coca força similar a la massa del brioix però una mica més barroera, no tan fina vaja, és esponjosa, plana i allargada i coberta de sucre i que s'acostuma a degustar juntament amb una presa de xocolata, un cafè amb llet o una xocolata calenta.
Solé Catànies, p 66-67 «mentre arreu es manté la coca de pinyons al tombant de les revetlles, a Sant Sadurní ha fet fortuna la coca de les vídues, així anomenada en les diverses variants».
Mercader Miret Aprenent, 34: «Vàrem menjar xocolata desfeta i coca, va ser la primera vegada que vaig entrar en relació amb la famosa coca de Montserrat».
Moya Cada dia festa, p 77: «Ignasi Domènech diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que d’ample [...] El Baró de Maldà ens conta que ja en menjava [...] sobretot quan passava per terres del Penedès».
Sadurní Folklore I, p 268 «Santa Bàrbara... Els sitgetans s’arribaven a la seva ermita... i es beneïen les coques de Santa Bàrbara.»
Sadurní Retalls folkl., p 146-147: «Llaminadures.... L’Arboç té les seves coques enramades...»
Sagarra, Josep Maria de, a Memòries, apud Gil Via Itinerari Vilafranca, p 7: «Milà i Fontanals... vivia... en un catastròfic desordre de mals endreços, de forques de ceba i de coques de Vilafranca, que era la seva terra natal.»
ETNOPOÈTICA:
Estalella, Auca Forn Sant Joan: «Si per coses catalanes | barretines i sardanes, | per coses vilafranquines | cantirets i coques fines.»
Lidia Recasens a “Caga tió, a la penedesenca” La Fura, 23/12/16: «Caga tió, | avellanes i torró, | tu que m’ets padrina | caga una coca fina, | tu que m’ets padrí | caga torrons per mi!»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. COCA f. || 1. Massa de farina pastada i cuita amb oli o saïm, de forma circular o ovalada aplanada, i a la qual solen afegir-se diversos ingredients (sucre, talls de carn, peix, fruites, verdures, mantega, etc.). [...] coca de greixons (or.).: aquella en la qual es posen greixons. [...] Coca de pa: la que es fa de farina, oli i sucre, de forma rodona o llarguera (Vilaf. del P.). [...] Coca enramada: la que es fa de pasta de farina amb oli i talls de botifarra, cansalada, pebrot, ceba, etc. (Penedès). [...] Loc.— b) Fer-se una coca, o quedar com una coca: esclafar-se, deformar-se per efecte d'un cop violent.—
DIEC. COCA1 1 1 f. Pastís de farina a la qual solen afegir-se diferents ingredients, com oli, mantega, ous, ametlles, etc., aplatat, de forma generalment ovalada. Coques d’Arenys, de Valls. Coca ensucrada. 1 2 coca amb recapte [o coca enramada] Coca que es fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc. [...] 2 1 f. deixar algú fet una coca Deixar-lo aixafat, desfet, físicament o moralment. [...]
