EIXORIVIR
v. tr. | caract. | |
Espavilar-se, desvetllar-se.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. EIXORIVIR v. tr. Deixondir, alegrar; donar vivor, bon humor. || refl. Deixondir-se, cobrar vivor i bon humor.
CITACIONS LITERÀRIES:
Benach Vilafranquins, p 147: «Això no interessava, car allò que es volia era eixorivir la vila».
Garcia Soler Vilanova Carnaval, 373: «anà eixorivint-se, mentre els companys li feien avinent la situació no gaire airosa en què els havia deixat.»
Rosa Soler (2018), el 3 de vuit, 30 novembre, p 32: «“El balneari”. Cap al final de primavera, quan els marges es tornaven ufanosos i tot s’eixorivia...»
