ENCARRANQUINAT ENCARRANQUINADA

adj.

caract.

Fon.: [əŋkərəŋki’nat] [əŋkərəŋki’naðə]

Obstinat, persistent, encarcarat.

INFORMACIÓ LÈXICA:

Parés, Parla col·loquial, 37: ENCARRANQUINAT. adj. Encarcarat.

Tothom (setembre1969): encarranquinat ‘brutícia adherida al moble’; ‘persona obstinada’.

EXEMPLES:

DCVB. «Teniu la brutícia tan encarranquinada que no hi ha manera de treure-la».

Parés, Parla col·loquial, 37: «Està més encarranquinat que un rave.»