ESTAQUIROT
m. | ||
1 Folkl. El membre del ↑Ball de gitanes que aguanta el pal.
2 Caract. Fig. Aquell qui fa més nosa que servei.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bové, Penedès Folklore, 46: «Ball de gitanes... es compon d’onze de colla... i l’estaquirot que és qui porta el pal»; 47 «formant-se llavors en rodona quedant l’estaquirot al mig.
Bosch Planas, Festa major vilafranquina, 84: «es mostra cada any al tombant de l’estaquirot que aguanta el pal del seu ball».
DCVB. ESTAQUIROT m. || 6. Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer (or., occ., val.). || 7. Persona curta d'enteniment, beneitota. || 8. En el ball de les gitanes, un dels de la colla que no té altra missió que aguantar el pal mentres els altres parlen i ballen (Amades Git. 54).
Vilà, Sitges festa major, 47: «Estaquirot: Se’n diu de l’home que aguanta el pal, en el qual es trenen les cintes, en el ball de Gitanes».
