ESQUENETA
m. i f. | castell. | |
Altre nom vilafranquí del ↑cassola, el petit casteller que s’ajup sota l’enxaneta.
COMENTARIS:
Amb el significat de “cassoleta”, esqueneta era molt corrent a la Vilafranca de la primera meitat del segle passat, si més no.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ESQUENETA f. dim. d’esquena. Especialment: —b) Fer esqueneta (o Fer d'esqueneta): parar l'esquena perquè un altre hi pugi damunt i pugui arribar a un lloc alt; fig., ajudar a qualcú perquè assoleixi els seus propòsits o venci les dificultats. «Els mateixos que li havien fet esqueneta, l'han ensorrat».
Ferrando Singularitat lèxic casteller, 106: «La dualitat lèxica. Conseqüència d’una evolució particular: esqueneta.»
Miralles Eloi, Castellers Vilafr. 1, 281: «1951... no ens pot passar per alt la curiosa denominació d’”esqueneta” aplicada a la cassoleta, pel fet que no ens consta que hagi estat mai d’habitud en el tractament de tot allò que pertoca al fet casteller».
CITACIONS LITERÀRIES:
Àngel Guimerà, L’Enxaneta: «-Amunt va! –I fent esqueneta | cap amunt hi pugen tots...»
Miralles Eloi, Castellers Vilafr. 1, 282: «1951... El pasado mes, en Vendrell... el esqueneta y el enxaneta tuvieron miedo y ya casi en la cumbre, descendieron».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CANCANETA f. Fer cancaneta: inclinar l'esquena perquè un altre hi pugi damunt i pugui abastar a un lloc alt (Vic, Cerdanyola). Etim.: podria esser deformació de esqueneta (hi ha la locució fer esqueneta, amb el mateix significat).
