ELECTRA
f. | indus. | |
Electricitat
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aymerich, Pregó Sant Fèlix: «Els trets distintius de la comarca arriben fins i tot a algunes peculiaritats lingüístiques... I per això, també em va sorprendre trobar algunes paraules i expressions que no havia escoltat mai. Aquí ... al corrent elèctric o electricitat se’n diu electre...»
CITACIONS LITERÀRIES:
Anoia Diari, editorial març 2022: «La sequera, la pujada del preu de la benzina, el gas, l’electra...»
Miralles Eloi, Castellers Vilafr. 1, 211: «un pilar de tres... ben agafats al pal de l’electra».
Roig Fontseca, Masllorenç, 50: «Ell repartia l’electre.»
ONOMÀSTICA:
Noms entitats:
Latorre, Noms Santa Oliva, 221: «El 1909 s’inaugurà solemnement la nova central de La Electra del Vendrell».
Riba. Recursos i territori, 329: «l’edifici encara dempeus de la petita central termoelèctrica de l’Electra Igualadina».
Soler Garcia Campllonch, 120: «edificio de la Sociedad “Electre Vilafreanquesa”».
Toponimia:
Tetas, Noms Vilafranca, 95: «Carrer de l’Electra, nom popular del carrer del Dos de Maig... es fa present en la manera amb què els vilafranquins anomenen l’electricitat: “l’electra”. L’origen és que durant el primer quart del segle XX hi va haver la companyia Sociedad Anònima Electra Vilafranquesa».
