ESCUDELLA
f. | ||
1. Cobert. Recipient fondo que utilitzat a la taula per a servir menjars líquids.
2. Alim. Plat d’arròs, pasta o llegums, cuit en el brou de la carn d’olla.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ESCUDELLA. f. || 2. Recipient fondo, de forma semiesfèrica o aproximadament semioval, de cabuda variable però inferior a un litre, que serveix per a prendre brou, llet, cafè, te, etc. (Empordà, Solsona, Penedès, Camp de Tarr., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Mall., Men.). || 7. Menja composta d'arròs o fideus amb patates, col i alguna altra verdura o pasta de sopa, cuit tot amb el brou de la carn d'olla (pir-or., or., occ.).
DIEC. ESCUDELLA. 1 f. Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l’escudella, el brou. 2 f. Plat d’arròs, pasta o llegums, cuits en brou o en aigua amb algun condiment. Escudella, carn d’olla i entrant. He pres dos plats d’escudella. Escudella de pagès.
Martí Soler, Carrers Vilafranca: «olles, plats i peces de ceràmica blanca, perquè les escudelles també podien fer-se amb altres materials, com la fusta.»
ETNOPOÈTICA:
Cançó:
Sadurní, Folklore I, 166: «Ella, quan va a treure el vi, | posa el cap sota l’aixeta, | i si no en té prou d’això, | s’hi posa amb l’escudelleta.» (tot aplegant olives, Torrelles de Foix, 1934).
