ESCLOPET
m. dim. | ||
1. agric. Guant de fusta sense dits petit amb què els segadors resguarden de la falç la mà esquerra.
2. alim. local. A Sitges, dolç fet de massapà.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ESCLOPET m. || 1. Peça de fusta, semblant a un esclop petit, que serveix com a guant sense dits per a ficar-hi la mà esquerra el segador i guardar-la de talls que es podria fer amb la falç (or. occ.).
Sadurní, Folklore II, 233: «Sitges... Per als llaminers hi havia els esclopets, dolç de massapà».
Solé Bordes, Catànies, 71: «recordem els esclopets sitgetans de pasta de massapà».
CITACIONS LITERÀRIES:
Sadurní, Retalls folkl., 145: «El dinar de Nadal a Sitges... Per postres... esclopets...»
Milà Fontanals, Manuel, apud Marrugat, Poesia Milà, 54: (A Montserrat-2): «mes ja s’acaba la sega | i a fora falç i esclopet.»
Milà Fontanals, Romancerillo, 322: «Ja se’n plegue l’esclopet i la falç embolicada».
