ENYIVA
f. | anat. | |
Geniva, teixit fibrós envoltat d’una membrana mucosa que cobreix la part alveolar dels maxil·lars i s’adhereix fortament a les dents.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 204: «enyiva ‘geniva’».
Parés, Parla col·loquial, 36: ENYIVA. f. Geniva «Tinc les enyives adolorides.»
Vidal. Parla cubellenca: «enyiva ‘geniva’».
Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví, 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: enyives (genives)».
EXEMPLES:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 204: «Em fan mal les enyives»
ETIMOLOGIA:
DCVB.: ANYIVA. f.: de geniva, per aboliment de la g- que no s’explica satisfactòriament.
