ENTRADA
f. | folkl. | |
1. Moment culminant de la festa major de molts pobles en què la imatge del sant entra a l’església, celebrat amb l’actuació conjunta dels balls del seguici i amb gran espetec del focs d’artifici.
2. Entrada a plaça. música que acompanya els pilars castellers en llur entrada a la plaça.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Abecedari Festa Major, 92: «Composició musical pròpia de les colles castelleres que s’interpreta generalment amb el Pilar d’entrada a la plaça, abans d’iniciar l’exhibició castellera. Antigament era més coneguda amb el nom de l’Arribada.»
Bàyer, Abecedari Festa Major, 30: «Arribada: tonada que acompanya els castellers, actualment és més coneguda com Entrada a plaça.
Vilà, Sitges festa major, 45: «Entrada. S’entén... per l’Entrada a l’arribada de la Processó de sant Bartomeu a l’església parroquial».
CITACIONS LITERÀRIES:
Bosch Planas, Festa major vilafranquina, 70: «l’Entrada del Sant és un moment d’àmplia emotivitat».
Massanell Perfum de terra, 211: «”Sant Fèlix i Vilafranca”... llavors | que la gent resta absorbida | per l’espectacle dantesc | de l’Entrada, la més viva | estampa de color i llum | que ha sabut crear la vila».
Miralles Eloi, Castellers Vilafr. 2, 177: «una sèrie de dibuixos ... un dels quals registra l’entrada de la processó del dia 31...»
Miralles Eloi, Castellers Vilafr. 2, 460: «a l’Entrada de Sant Fèlix».
Pi de Cabanyes Retaule Sant Jordi, p 16: «L’entrada de sant Fèlix fa posar la pell de gallina. Experimentes de cop i volta la sensació de ser en un no-temps, o com s’anomeni el temps etern.»
Sabaté Mill, De prop I, 120: «un vilafranquí... canonge de la seu barcelonina: el doctor Albert Bonet. L’entrada de sant Fèlix –deia- és una grandiosa catedral folklòrica, és el més gran dels monuments vilafranquins, és el monument popular per excel·lència.»
Trens, Senyora vila, 26: «al capvespre la Festa s’esbadella en grandiós apoteosi. És l’Entrada de Sant Fèlix a la Basílica de Santa Maria».
