EIXERIT EIXERIDA
1. m. zool. Escarabat de cuina (Blatta orientalis).
2. m. i f., adj. caract. fig. Viu, despert, que sap manegar-se hàbilment
INFORMACIÓ LÈXICA:
Cruañes, L’Arboç, 74: «Insectes... l’eixerit de les cuines».
DCVB. EIXERIT m. Escarabatera, cuca que es cria per dins rebosts i cuines (Vendrell).
DIEC. EIXERIT -IDA 1 adj. Viu, despert, que sap manegar-se hàbilment.
Vidal Urpí Parla cubellenca: «de les nostres pecularietats la paraula eixerit, referida a un escarabat».
ETNOPOÈTICA:
Cançó:
Marrugat, Filomena, 367: «Quan la Sara els plats rentava | tingué un cobriment de pit, | perquè de dintre l’aigüera | li va sortir un eixerit.»
ETIMOLOGIA:
