ENREFILAR-SE
v. intr. pron. | marin. | |
Pujar ajudant-se de peus i mans
COMENTARIS:
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova, 56: «enrefilar-se és expressió marinera local des del temps de la navegació a vela.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova, 56: «enrefilar-se (verb que no apareix al DCVB), per enfilar-se o ‘pujar ajudant-se de peus i mans’.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. ENFILAR 5 1 intr. pron. Pujar en un lloc alt i dificultós valent-se alhora dels peus i de les mans. S’ha enfilat en un pi. S’enfilaven penya amunt.
