MACLI-MOCLI
m. | alim. | |
Mena de salsa picant que acompanya plats, especialment els de conill.
COMENTARIS:
La base de la salsa la proporciona una picada d’all i de julivert, reforçant-ne la coentor una bona dosi de pebre o de bitxo.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Querol Subirats: 106 «Subirats... lloc de pas de molt antic... Això ha comportat la creació, per part de l’hostaleria del municipi... de plats que gaudeixen de gran prestigi... “Conill a la macli-mocli”: es posa a coure el conill trossejat en una cassola, amb llard i oli. Quan comença a daurar-se cal afegir-hi un got de vi, mig de moscatell, mig d’anís i una cullerada sopera de sucre. Es piquen al morter un o dos grans d’all, afegint-hi una mica de pebre negre i aigua. Tot dins la cassola, amb aigua abundant, es deixa coure fins que estigui a punt.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Pau Arenós, a El Periódico 22/4/22: «El misteri del ‘màcali-mòcoli’. El lloc és singular: Follia de Pot (Sant Joan Despí)... Un dels plats més venuts és altament singular: pollastre a la màcali-mòcoli... La recepta ... procedeix de la besàvia... Al llibre Cuina catalana de veritat, Pere Sans cita l’aquilimoquili que apareix a L’art de cuinar (1787) del fra Sever d’Olot, i recull dues receptes apreses d’una coquessa de l’Anoia i suggereix que el nom és una “llatinització macarrònica” de xili i mojo. Joan Coromines el relaciona etimològicament amb l’all i data la paraula ajimójili el 1726. Trosos de pollastre empastifats amb tomàquet, bitxo i orenga, gratinats amb allioli i, a sobre, la pell cruixent de l’au.»
Sever d’Olot Llibre de l’art de cuynar: «... la salsa dita l’aquilimocli, que es feia servir els dies de carn per acompanyar la volateria, es feia amb all, julivert “pebrot coent” com a alternativa a aquest» a Pérez Samper a Introd. a Catalunya aliments nou món, p 131.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MACLIMOCLI m. Allioli (Tàrrega, ap. Griera-Atlas, c. 77)
ETIMOLOGIA:
DCVB. del castellà ájilimójili.
