BOIXA
f. | vitic. | |
1 Forat d’ùn cup o d’una bota per a deixar passar líquids.
2 Qualsevol tap o altra mena d’obstacle que no deix passar líquid per un forat.
COMENTARIS:
Sadurní Vocab. vinyater. Al Vendrell, deien botxa del feix d’arbusts de muntanya que col·locaven a davant mateix del forat de la cubella per a deixar-hi passar el most, però no les pellofes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Vocab. vinyater. BOIXA. Forat del cup per on el most trepitjat passava a la cubella.
Griera La vinya: 33. Boixa: El forat del cup per on surt el suc del raïm (Martorell, Olot, Igualada, Terrassa, Pla de Bages).
DCVB. 1 BOIXA. f. || 3 Cilindre de fusta forta que per un cap s'aprima en forma cònica i que serveix per tapar un forat de sortida de líquid d'una bóta, d'una pica, d'una sèquia, etc. (Pla d'Urgell, Segarra, Igualada, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Gandia, etc. || 4 Forat que té la bóta per posar-hi l'aixeta (Solsona, Cardona, Castelladral, Gaià, Igualada, Tortosa).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. BOIXA. f. agr. Tap de fusta, tros de bastó, feix d’argelaga, etc., amb què es tapa el forat per on es buida un cup, un safareig, un bugader, etc.
