BRAVADA
f. | ||
1 marin. Vora sotaiguada d’un alguer. Bravada de fora, bravada de terra.
2 vitic. Revifament de les malures anteriors en una vinya replantada.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Vida marinera: 281 «bravada de fora: voraviu de l’alguer, de cara a l’horitzó, a unes 17 braces.»
Garcia Vida marinera: 281 «bravada de terra: voraviu de l’alguer, de cara a la platja, a unes 11 braces.»
Sadurní Vocab. vinyater. BRAVADA. Dit d’una terra on hi hagué ceps plantats i en què, després d’uns anys, el virus de les velles arrels encara perdura.
ONOMÀSTICA:
toponímia
Carbonell. Noms de lloc Vilanova, p 78: «La Bravada. Lloc sotaiguat de la mar de Vilanova. La Bravada de fora... i la Bravada de terra»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. BRAVADA f. Tuf1.m. Emanació d’olor més o menys desagradable com la que desprenen certs cossos en fermentar, en cremar imperfectament, en escalfar-se, per transpiració, etc.
