• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

CAIO CAIA

adj.

caract.

Fon.: [‘kaiu] [‘kajə]

Que fa de bon veure i causa una impressió agradable.



COMENTARIS:

Muntaner Peculiaritats Sitges, 200: «caio, -ia -Bonic. ‘És la noia mes caia del poble’. Paraula que, segons el DCVB, és pròpia de Barcelona, la Selva, el Lluçanès i l’Empordà, però que també es diu al Penedès, almenys a Sitges. Segons Coromines al DECLC caio és el mot provençal gai, catalanitzat. Jo diria que alguna vegada he sentit dir, també, a Sitges, gaio, però no en tinc seguretat.»


INFORMACIÓ LÈXICA:

Beneyto Locucions, 248: «Ésser caio. Persona eixerida, de bon veure. També amb la forma femenina «caia», és forma poc documentada i no consta al Penedès, on l’hem sentit (Alcover,1962).»]


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

Beneyto Locucions, 248: «Ésser caio. Persona eixerida, de bon veure. També amb la forma femenina «caia», és forma poc documentada i no consta al Penedès, on l’hem sentit (Alcover,1962).»]






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat