CANYET
m. | topon. ramad. | |
Lloc que fa de cementiri d’animals.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Latorre Noms Santa Oliva, 161: «Canyet: al lloc tractaven amb les pells dels animals morts.»
Tetas Noms Vilafranca, 59: «--- equipament... on s’incineraven i s’enterraven les bèsties mortes»
DCVB. 1. CANYET m. || 2. Lloc on són soterrades les bísties (Plana de Vic, Vallès, Igualada).
ETNOPOÈTICA:
DCVB. Loc. —Anar al canyet: morir-se; met., arruïnar-se (Barc., Tarr.).
