• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

FER CAPOT

loc,

joc.

Fon.: [‘fekə’pɔt]

En el joc de manilla, aconseguir totes les bases un dels dos bàndols.


INFORMACIÓ LÈXICA:

Miralles Castellers Vilafr. 1, 184: «capot, en el joc de la manilla, és fer totes les bases un dels dos bàndols)»


CITACIONS LITERÀRIES:

Miralles Castellers Vilafr. 1, 184: « Fou un mal dia per als de Valls, que no pogueren fer cap castell. Recordo que a la tarda vaig trobar l’amic Barrufet, el qual, a més de ser un bon  cap de colla, era un excel·lent jugador de cartes i vaig dir-li en to amical: “avui us hem fet capot”. Ell, també, mig rient, em contestà: “Si, si, és veritat”»


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. CAPOT. m. || 4. Jugada de cartes en què un jugador fa totes les vases i deixa l'altre sense fer ne cap; cast. capote. Donar capot (a algú): no permetre-li fer cap vasa en el joc de cartes.

DIEC. CAPOT2 m.  fer capot [o donar capot] En certs jocs de cartes, un jugador, guanyar totes les bases o un nombre determinat de bases al final del joc.






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat