• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

CANET

m.

joc.

Fon.: [kə’nɛt]

Joc d’atzar en què un jugador que fa de banquer paga o cobra les postes que es fan sobre una carta segons la coincidència amb les cartes que s’han tret anteriorment.



CITACIONS LITERÀRIES:

Guimerà II Poesies, 66: «Per cullir... una carta en el canet».

Ramon Carro vi 3: «a la taula de l’esquerra jugant al canet»; 8: «Ja tinc canet de deu i només falta el cavall; ningú hi vol? ―Si tots hem quedat pelats. Amb un canet d’onze, rep tothom» ... «Ja n’has fet dos de canets d’onze amb el sis.»

 


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DIEC. canet1 m.  Joc d’atzar en què un jugador que fa de banquer paga o cobra les postes que es fan sobre una carta segons la coincidència amb les cartes que s’han tret anteriorment.

DCVB. 2 Canet  m. Joc de cartes en què el qui les dóna es queda amb la primera que gira, i els altres jugadors poden apostar sobre cadascuna de les que es van girant a partir de la segona, i en què, cada vegada que es gira una carta d'igual valor que una de les girades anteriorment, el banquer guanya les postes que hi ha a favor d'aquesta, si no és que aquesta sigui la del banquer, car en aquest cas el banquer ha de pagar totes les postes;






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat