MILDIU
m. | vitic. | |
1 Fong oomicet procedent d’Amèrica (Plasmopora viticola).
2 Malaltia de la vinya produïda per aquest fong, caracteritzada per l’aparició d’un borrissol blanquinós a les parts afectades.
COMENTARIS:
El míldiu de la vinya va aparèixer, procedent d’Amèrica, el darrer terç del segle XIX, poc abans que ho fes la fil·loxera, una coincidència brutal per a la viticultura del país. De bon començament, per contraposició al nom de ↑malura aplicat a l’oídium va ésser designat com la ↑malura nova.
CITACIONS LITERŔRIES:
La Llumanera núm. 2, Sant Sadurní, 1888 «Atacada nostra major riquesa per lo mildium».
Primer certamen literari de Sant Pere de Ribes, Vilanova, 1913, 13: «Les fulles atacades de mildew no són ni les més joves ni les més velles, sinó aquelles que tenen borra apropiada».
Torelló Cava i jo, 87: «Quan va aprèixer el míldiu, Sant Sadurní fou el primer poble d’Espanyaon es van construir màquines de sulfatar per combatre de manera segura el noiu flagell, fent-se proves públiques, sota la direcció de Marc Mir, en unes vinyes de la seva propietat.»
ETNOPOČTICA:
Paremiologia
- Sadurní Vocab. Vinyater: «Quan plou i fa sol, neix el míldiu».
- Sadurní Vocab. Vinyater (Vilobí): «Si al febrer neva, a l’estiu no hi haurà míldiu».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. Mildiu. m. Malaltia de les plantes produïda per alguns gèneres de fongs oomicets peronosporals, caracteritzada per l’aparició d’un borrissol blanquinós a les parts afectades. Míldiu de la vinya. Míldiu de l’enciam. Míldiu del tabac.
DCVB. Mildiu. m. Ascomicet paràsit que ataca la vinya; la malaltia produïda per aquesta criptògama.
ETIMOLOGIA:
DCVB. Mildiu. Pres modernament de l'anglès mildew, amb el mateix significat.
DECat, V, 686b: Míldiu, pres de l’anglès mildew ‘floridura, vegetació criptogàmica’.
