CEP
m. locu. | bot. vitic, | |
1. m. bot. vític. Liana arbustiva (Vitis vinifera) que produeix els raïms, generalment conreada i agrupada en ↑vinya.
2. m. bot. vític. Cep bord. Cep que no fa fruit o el fa defectuós.
3. m. bot. vític. Cep emparrat. El que està enfilat per mitjà d’aspres: fil, pal, canya...
4. m. bot. vític. Cep americà. Cep d’una espècie de vinya procedent d’Amèrica (Vitis labrusca), resistent a la fil·loxera i que s’usa com a portaempelt de les varietats
5. m. bot. vític. Cep mare. Cep del que se n’extreuen vergues que serveixen d’empelt.
6. locu. Els ceps ja es mouen”. Una cosa a punt de fer-se.
COMENTARIS:
Si el diccionari normatiu prefereix atorgar-li el nom de vinya, és amb el nom de cep que al Penedès hom designa la planta que fa els raïms.
En els ceps americans, la necessitat d’adaptació als terrenys de diferent naturalesa ha generat un seguit de cultivars obtinguts de tota mena d’encreuaments amb altres espècies també d’origen americà.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Campo Plaga fil·loxèrica, 238: «El cep europeu fou sempre l’espècie Vitis vinífera.»
Giralt Voc.viña. Cep mare: Cepa de la cual se extraen los sarmientos para estacas. «la classe de sarments peus per empelt més usada és la redolta treta del cep mare.», El Labriego, 31.
Macià Ocells Puig Aguilera, 154: «... hi van haver vinyes. Això ho demostra la presència de ceps bords als marges dels camps que avui estan cultivats.»
Martí Carrers Vilafranca, 59: El cep de les nostres contrades (Vitis vinífera) és una planta de la família de les vitàcies de tronc retorçat i fulles peciolades, grosses i partides en cinc lòbuls... El seu fruit és el raïm, unes baies globoses amb quatre llavors».
Puiggròs/Escala Raïms, 32: «El pas de ceps conreats de manera tradicional, o en vas, a ceps emparrats a diversos nivells de fil es va anar consolidant...».
Riba Preus vi, 123: «el cep americà que li fa de patró i el cep del país que li fa d’eixart».
Rull Lèxic enologia i viticultura, 17: «Cep americà. Aquest terme és sinònim de portaempelt. Per designar un cep l’arrelam del qual és de varietat americana, usarem híbrid americà, que s’oposa a cep del país (‘cep amb peu franc’)».
Vinyes, vins, cooperativisme, p 26: «la replantació de les vinyes amb ceps americans immunes a la fil·loxera»; p 30: «calia substituir la vinya autòctona per ceps d’origen americà que eren immunes a l’insecte de la fil·loxera».
CITACIONS LITERÀRIES:
Giralt Terres, ceps, homes, 40: «cita del corresponsal de Sant Sadurní a L’Art del Pagès, XXIII (1899), 106: “las noves vinyes han sigut aquí boi totes reconstituïdes...)
Marrugat Adaptació noms vegetals d’Amèrica: L’any 1879 la plaga de la fil·loxera va creuar els Pirineus i, amb ella, es va iniciar un procés que en molt poc temps va trastocar greument l’economia agrícola catalana. Per sort, el previ pas per França va ajudar a trobar una sortida mitjançant la plantació massiva de peus americans de l’espècie Vitis labrusca, resistents a l’insecte. Avui, l’empelt de les múltiples varietats de l’autòctona Vitis vinífera, fa poc visible el conreu massiu que hi ha de l’espècie Vitis labrusca, colgada en vida i forçada a romandre a l’ombra, tan necessària com el peu que sosté la llàntia.
Martí Carrers Vilafranca, 59: «Un vilafranquí, Alexandre Batlle, va iniciar la producció de ceps americans al Penedès».
Massanell Amb perfum de terra, 144: «(Estampa tardoral) Els ceps encara mostren | algun que altre bagot. | Darrere la pineda | el sol, lentament, mor.»
ETNOPOÈTICA:
Paremiologia
«Cava el cep al març, que després ja és molt tard» (Sadurní Voc. vinyater, p 54).
«Cep podat per Tots Sants és el que brota més aviat» [Sadurní Folklore 2, p 102).
«Darrere l’olivera, planta-hi un cep» [Sadurní Folklore 2, p 102).
«De bon cep planta la vinya i, de bona mare, la filla» (Sadurní Voc. vinyater, p 55)
«Els ceps, per Sant Miquel, esperen l’aigua del cel» (Sadurní Voc. vinyater, p 56)
«Pel maig, el cep en flor no vol veure ni el senyor» (Sadurní Voc. vinyater, p 59).
«Per a tenir bons raïms, s’han de fer carícies als ceps» (Sant Cugat Sesgarrigues, Sadurní Voc. vinyater, p 59).
«Per Sant Josep, el borró al cep» (Cruanyes Llibre Arboç, p 180).
«Per Sant Josep, pàmpols al cep» (Sadurní Voc. vinyater, p 59).
«Per Sant Maciá, el cep s’ha d’empeltar» (Sadurní Voc. vinyater, p 59).
«Per Santa Madrina el cep borrona» (Cruanyes Llibre Arboç, p 180).
«Planta un cep allí on quep» (Aiguamúrcia, Sadurní Voc. vinyater, p 60).
«Si canta el mussol abans de brotar el cep, any de vi» (L’Arboçar, Sadurní Voc. vinyater, p 61).
«Si els ceps no ploressin, no riuríem al setembre» (Sant Pere Molanta, Sadurní Voc. vinyater, p 61).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. Cep. 1 1 m. Soca de la vinya. 1 2 m. Planta de vinya cultivada en forma baixa. Un cep carregat de raïms. El raïm és el fruit del cep.
DIEC. Vinya f. 1 1 f. Liana caducifòlia de la família de les vitàcies, de branques noves llargues i primes, circells ramificats, oposats a les fulles, fulles cordiformes palmatilobades i irregularment dentades, flors petites, verdoses, en panícules oposades a les fulles, que en estat fructífer porten nombrosos fruits en baia, cultivada a gran escala, sovint en forma d’arbust baix, i de vegades subespontània, o potser silvestre, als boscos de ribera mediterranis (Vitis vinifera).
DCVB. Cep m. II. || 1. Planta que produeix els raïms.
