CERCAPOUS
m. | ofici. | |
Instrument proveït de ganxos de ferro que, lligats amb una corda, serveix per a recuperar objectes caiguts a dins d’un pou.
COMENTARIS:
Com que allò que més cau als pous son les galledes, allà on el mot galleda ha estat substituït pel sinònim poal, s’ha estès l’ús de cercapoals en lloc de cercapous, tenint en compte la freqüència amb què s’han de buscar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Borrut Basses, pous, p 91: «podia passar que pel motiu que fos (la galleda mal lligada, la corda vella que trencava amb el pes o ves a saber què), aquesta s’enfonsés dins el pou. Per treure-la es feia servir im giny, una mena de “pop” de ferro amb uns ganxos al final de cada pota , tres o quatre. Aquest gins rep el nom de cercapous.»
Miret Ribes paraules: «cercapous».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. Cercapous m. Peça de ferro proveïda de crocs o ganxos i fixada a l’extrem d’una corda, que serveix per a pescar les coses que hagin caigut al fons d’un pou, d’una cisterna, etc.
DCVB. Cercapous m. Instrument consistent en alguns ganxos de ferro reunits, que lligats amb una corda serveixen per a treure objectes de dins un pou o d'altres profunditats.
ETIMOLOGIA:
DCVB. Cercapous: compost de l'imperatiu de cercar i del substantiu pou. En aquest mot, el verb cercar conserva el significat arcaic de ‘recórrer’.
