CERCAVILA
m. i f. | folkl. | |
Al Penedès, recorregut que fan per carrers d’un poble, grups de músics que, sovint amb participació de ↑balls, anuncien o celebren una festa.
COMENTARIS:
Tot i que el diccionari normatiu postuli aquest mot en femení, registrem que al Penedès se’n fa un ús freqüent en forma masculina.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bosch Abecedari Festa major, 62: «Cercavila... Desfilada folklòrica de tots els balls [...] anuncia la festa per carrers i places».
EXEMPLES:
«Correm, que el cercavila ja ha començat!»
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà Vendrell Havana, 81: «una cercavila o un tomb de gralles fa més bon aire i és més sanitós que l’ensopiment vilatà que arruga les cares i posa de mal humor la gent.
Guimerà Poesies II, 108: «Ja ha passat pel carrer la cercavila».
Massanell 30 d’Agost, 111: «no es vol perdre per res | l’esperada cercavila...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. Cercavila 1 f. Acte de recórrer els carrers del poble amb la música abans de començar una funció o una festa.
DCVB. Cercavila f. || 1. Passada que fa la música sonant pels carrers d'una vila per anunciar el començament d'una festa (occ.); cast. pasacalle.
