CÚBIA
adj. f. | alim. local. | |
A Igualada, nou petita amb grills difícils de separar de la closca.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. Cúbia adj. f.: nou petita que té els grells tan adherits a les membranes, que són molt difícils de treure (Segarra, Urgell). Etim.: desconeguda. Spitzer Kat. Etym. 31, interpretant cubi com a ‘buit’ (nous cúbies=nous buides), posa el mot cúbies com a derivat del llatí cūpa, ‘bóta’; Schuchardt proposa una forma llatina *cupĭdus; però cap d'aquestes suggerències té prou fonament. Ens sembla més probable la que hem indicat en l'article covi, còvia
DCVB. 2. Covi, còvia adj. || 1. Nous còvies: nous buides, seques, que tenen el bessó difícil de treure (Solsona, ap. Aguiló Dicc.). || 2. Poma còvia: poma excessivament tova (Pineda, ap. Griera Tr.). || 3. Sardina còvia: sardina estantissa, que ha perdut la primera frescor (Badalona, ap. Aguiló Dicc.).—V. Cúbia. Etim.: probablement de *cŏvĭu, derivat del llatí cŏvus (var. de cavus), ‘buit’.
