FORMIGUER
m. | agric. | |
Boïc, pila de rostoll i altres deixes vegetals, la qual hom cobreix de terra i que després de calar-hi foc, s’escampa com a adob.
COMENTARIS:
La pronúncia es fa amb n i quan, de vegades, hom recorre a la forma femenina, passa el mateix: formiguera.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Querol, Carles, a “Trenta imatges sadurninenques del segle XX” (28/10/2012), blog “A contracorrent”: «... l’aprofitament dels matolls com adob pels camps de conreu. En aquest cas s’obria un clot (l’anomenaven cul) o una rasa al camp en qüestió, allí es cremaven els arbusts i els coscolls extrets del bosc i després s’escampaven les cendres per l’entorn.»
Sadurní Folklore 2, 66: «Formiguer: Branques de pi, arbusts de muntanya, sarments... a què, tapats amb terra, amb forats per respirar, calaven foc. Les cendres eren l’adob d’aquells vells temps se penúria i les anomenaven cremadís.»
Vives Milà, Coses abans, 18: «Els formiguers eren uns feixos de brossa de muntanya, coscons, argilagues, petites branques de pi i altres llenyes de poca qualitat que, repartits pels camps convenientment, es tapaven de terrossos petits de terra seca i posteriorment es cremaven».
CITACIONS LITERÀRIES:
Cruañes, L’Arboç, 48: «una forta tempestat ... que ... s’emportà formiguers...».
Rius Morgades Alt Penedès, p 214: «aquells formiguers que feia el meu pare per a adobar la terra».
Vidal Valenciano G., Vida en lo camp, p IV «sols se fan pèrdrer a còpia de treball i de fer fornigueres».
ETNOPOÈTICA:
Refrany: «Qui no fa formiguers al juliol, no els fa quan vol».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. boïc m. Pilot de llenya seca i de brossa cobert de terra, que es crema i s’escampa com a adob.
DCVB. Formiguer m. || 5. Boïc; munt de terrossos sostingut per un feix de llenya o de brossa, que es crema en el camp conradís per fer servir la terra cremada per a abonar el camp (Cerdanya, Bagà, Plana de Vic, Igualada, Segarra, Camp de Tarr., Urgell, Gandesa, Tortosa, Maestr., Val., Mall., Men., Eiv.)...
