COROLL
m. | constr. local. | |
A Ribes, si més no, barana d’un pou.
COMENTARIS:
El nom ens fa pensar amb l’antiga locució fer corol·la ‘disposar una cosa en forma circular’, que recull el dicc. Alcover / Moll.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miret Mestre Ribes paraules: «curoll és la barana que protegeix el coll d’un pou. És una paraula genuïna de Ribes que no he trobat ni tan sols en els diccionaris especialitzats».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. f. || 1. ant. Corona. Fer corol·la: disposar una cosa en forma circular. || 2. Part de la flor, formada d'un o alguns pètals i que enrevolta el pistil i els estams.
ETIMOLOGIA:
DCVB. f. Corol·la. Etimologia: del llatí *corōllium, derivat de corōlla, ‘coroneta’ (segons Griera, BDC xx, 316).
