DANSA
f. | folkl. | |
Nom d’una representació a la qual, tot i comptar amb ingredients propis dels d’un ↑ball del seguici festiu (uniforme, actuació al carrer i tradició), hom li atorga un registre més alt de refinament.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pujol / Amades Diccionari dansa, p 47: «El concepte Ball ha tingut i ha conservat fins molt endavant un sentit de manifestació coreogràfica de caràcter eminentment popular, en oposició al concepte Dansa. El concepte Dansa ha tingut i ha conservat fins molt endavant un sentit de manifestació coreogràfica de caràcter eminentment senyorívol i cortesà, en oposició al concepte Ball.»
Pujol / Amades Diccionari dansa, p 221-222: «Nom donat a Vilanova a un ball molt graciós i de caient senyorívol. Les evolucions del qual eren plenes de distinció i cortesia i es desenrotllaven seguint una melodia molt bella i característica. L’aspecte senyorívol d’aquest ball permet suposar-li origen cortesà. Era una particularitat d’aquest ball que cada ballador dansava amb dues balladores a la vegada. En els temps d’ésser ballats (no gaire llunyans de nosaltres) i segons el record de les persones de molta edat, era ballat a la plaça per Carnaval [...] Quant al nom de danses donat a aquest ball de Vilanova, el trobem també emprat a Sitges, on, de molt llunyà record, sembla que ballaven unes danses. »
Vilà Sitges festa major, 39: «Danses. És el mot que signa més pròpiament els balls de saló diferenciant-los dels de carrer que són més populars i per tant menys refinats d’expressió coreogràfica.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Esquerda Vilageltrú, p 292: «Les danses [de Vilanova] tenen la característica que cada noi ha de ballar amb dues noies, reflex de la dura realitat del segle XIX, quan tants homes emigraren a les Amèriques i tantes dones es quedaren desaparellades.»
Garcia Vilanova carnaval, 310: «parlar de les danses de Vilanova és sinònim de festa de carrer».
Sadurní Folklore 1: 231 «A Vilanova... quan moria un infant, a la sortida de l’església s’interpretava la dansa de la mort, manifestació d’alegria popular perquè un àngel havia arribat al cel.»
Vilà Sitges festa major, 39: «Dansetes de Sitges. Se’n tenen referències des de finals del segle passat... segons s’endevina tenen un punt de semblança amb altres manifestacions d’aquest tipus vuitcentista, que també es troben a d’altres llocs de la comarca.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. DANSA 1 2 f. Successió de passos, salts, posicions, executats segons un ordre i un ritme determinats.
DCVB. DANSA f. || 2. Conjunt de persones que intervenen en una dansada, especialment de festa popular.
