ABRULLS
m. pl. | bot. | |
Planta herbàcia anual, de flors grogues en forma d’estrella, també coneguda com abriülls o obriülls (Tribulus terrestris).
CITACIONS LITERÀRIES:
Guimerà. Jesús de Naz. 76: «Entre espines i abrulls lo pa has de treure.»
Massanell Perfum de terra, 26: «el destriar, en un mirall, els lliris dels abriülls»
Massanell Perfum de terra, 81: «tant si t’encerclen roses com abrulls.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. ABRIÜLLS m. Obriülls: 1 m. Planta herbàcia de la família de les compostes, de capítols de flors purpúries, fortament espinosos, que es fa en camins calcigats, ermots i sestadors de bestiar (Centaurea calcitrapa). 2 Tríbol. Herba de la família de les zigofil·làcies, de tiges reptants, fulles pinnades amb els folíols oblongs, flors grogues i solitàries i fruit en forma d’estrella, format per cinc mericarpis rugosos, cadascun amb dues fortes espines laterals i altres de més curtes, que es fa als llocs calcigats i en ambients ruderals (Tribulus terrestris).
DCVB. ABRIÜLLS m. pl. || 1. Nom de diverses plantes espinoses, que en unes regions es dóna a la Centaurea calcitrapa, en altres a l'Ononis spinosa, en altres al Tribulus terrestris.
DCVB. ABRULLS m. pl. Planta espinosa, Tribulus terrestris L.;
