SITGETÀ SITGETANA
m. i f. i adj.
| gentil. ofici. | |
1. m. i f. i adj. gentil. Natural de Sitges.
2. adj. Relatiu o pertanyent a Sitges o als seus habitants.
3. f. ofici. Sabateria.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Puigcorbé, Gentilicis Penedès: «sitgetà -ana ‘de Sitges’».
David Jou i Andreu, a L’Eco de Sitges, 9 de desembre de 2016. 17-18: «De la indústria del calçat iniciada per Joan Tarrida, que durant tants anys havia exportat el nom de Sitges a través dels seus productes i els seus emblemàtics comercials fins a l’últim racó del món, ens queda molt poca cosa i cap de les fàbriques i tallers va arribar als cent anys. Trobar una sabateria amb el nom de “La Sitgetana” en més d’una població de la nostra geografia no era fins fa poc gens estrany. Eren les activitats, la diligència i l’amor propi dels Sitgetans del seu temps. ».
CITACIONS LITERÀRIES:
Nostra Mar 34, p 140: «El costum dels calafellencs pel que fa a la decoració de les barques era extremadament auster. Els mariners d’aquest poble deien de qualsevol vaixell massa decorat “Va pintat de sitgetà”, expressió jocosa que encara apliquen a les dones de vestits massa exagerats.»
Ricart Forment, J. A.: «Oh pia Moreneta sitgetana, | que escollires la terra del Vinyet | perquè passant, t’enamorà l’ufana | del verd dels pàmpols vora el mar quiet.» [inici del sonet “La verge del Vinyet”]
Sadurní Retalls folkl., p 143: «L’arròs a la sitgetana. Tenia molts adeptes. Es feia amb sofregit corrent amb safrà, ametlla picada i un tros de pa torrat. Es colava i es tirava a l’arròs, on hi havia salsitxes, costelles de porc, llagostins, musclos, tallarines, pèsols i pebre vermell.»
ONOMÀSTICA:
Grup d'Estudis Sitgetans
