RAMPÍ
v. tr. | agric.
| |
Rascle tirat per un animal que arreplega les espigues deixades pels segadors.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Folklore 1, 11: «la meva tasca... ha estat similar a la del rampí de la nostra vella pagesia (rascle tirat per un animal que, per recollir les espigues que els segadors havien perdut tot garberant, aplegava més pedres, herbotes i palles que espigues).»
CITACIONS LITERÀRIES:
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. RAMPÍ. m. Eina que consisteix en un pal que fa de mànec que té a l’extrem un travesser proveït de pues i serveix per a arreplegar palla, gratar la terra, etc.
DCVB. 2. RAMPÍ. m. || 1. Eina agrícola consistent en un mànec llarg que per un extrem porta un travesser del qual surten diverses puntes de fusta o de ferro; serveix per a arreplegar la palla o les espigues de la batuda, l'herba dallada, etc. (Cerdanya, Ripollès, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall., Alg.).
