VINYA
f. | vitic. | |
a) Camp plantat de ceps. b) vinya americana: vinya plantada de ceps amb ↑peu americà; c) vinya campa: camp que alterna la vinya amb altres conreus; d) vinya canyada: vinya protegida per no deixar passar els ramats.
COMENTARIS:
Entre les mesures preventives arran del daltabaix de l’arribada de la fil·loxera, cal registrar la publicació, ja l’any 1898, per la revista vilafranquina El Labriego, d’una Cartilla rústica per ús dels plantadors de vinyas americanes.
Ferrer Alòs Tècnica vitícola, 79: «Feines de la vinya: podar; cavar, resseguir, renordonar, esgarrenxar, passar, esporgar, traginar verema, veremar, rentar tines, premsar, trepitjar...»
INFORMACIÓ LÈXICA:
AGUILÓ. VINYA CAMPA. (Penedès): la vinya plantada a tires o faixes, quedant entre faixa i faixa un tros més ample on se sembra blat, s’hi llaura, etc.
Cartilla rústica: 7 «lo cultiu de vinya a bancals, és a dir a terra campa...»; 8 «en quant al conreu de tires, o vinya campa...»
Giralt Voc. viña. VINYA CAMPA. Viña a bancales. Viñedo entre cuyas hileras de cepas queda un espacio amplio donde se cultivan cereales o plantas forrajeras.
Giralt, Voc. viña: VINYA AMERICANA. Viñedo plantado con portainjertos americanos.
Sadurní Vocab. vinyater. VINYA CANYADA. Vinya, l’amo de la qual no vol deixar entrar-hi el ramat, amb unes canyes verdes, altes, clavades a cada sis o set passades.
Torelló Cava i jo, 43: «Una vinya és un terreny plantat de ceps, amb una vida entre trenta i trenta-cinc anys, a la fi dels quals s’han d’arrencar, deixant reposar la terra per espai de set o vuit anys més abans de replantar-la. Quan es planta una vinya, primer es planta un peu híbrid americà (resistent a la fil·loxera) i se’l deixa així un any. El segon any, a finals d’hivern, s’hi empelta la varietat de raïm que es vol obtenir i a partir d’aleshores comença el cicle de brot, creixement, verema.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Colomé Vinyes, vins, p 269: «Propietaris i rabassers eren conscients que abans de plantar la nova vinya americana calia llaurar a força profunditat amb la intenció de facilitar l’arrelament».
Massanell Amb perfum de terra, 143: «”Vinyes penedesenques”. O vinyes, vinyes verdes esteses com la mar...»
Massanell Amb perfum de terra,333: «Vinya hivernal, quanta delicadesa!»
ETNOPOÈTICA:
Paremiologia:
«A la vinya del padrí, prendre i fugir» (Sadurní Folklore 2, 100).
«Després de mort, ni vinya ni hort» (Sadurní Folklore 2, 96: «Dita que indica que cal fer les coses oportunament i no quan ja no hi som a temps»).
«La vinya, pel juliol, no vol veure ningú, sinó prendre» (Sadurní Folklore 2, 105).
«Vinya als trenta i, als quaranta, mallol» (Sadurní Folklore 2, 99: «Es diu d’una persona que, com més vella és, més poc seny demostra tenir»).
«Vinya torta raïm porta» (Sadurní Folklore 2, 99: «Moltes vegades, la utilitat és més important que la presentació (Lavern)»).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. VINYA 1 1 f. Liana caducifòlia de la família de les vitàcies, de branques noves llargues i primes, circells ramificats, oposats a les fulles, fulles cordiformes palmatilobades i irregularment dentades, flors petites, verdoses, en panícules oposades a les fulles, que en estat fructífer porten nombrosos fruits en baia, cultivada a gran escala, sovint en forma d’arbust baix, i de vegades subespontània, o potser silvestre, als boscos de ribera mediterranis (Vitis vinifera). [...]. 2 1 f. Camp plantat de vinyes. 2 2 f. Tros de terra on hom planta arbres fruiters i lleguminoses, a vegades amb algun cep entre les altres plantes. [...] 2 4 f. Allò que dona gran fruit, molt de profit, amb poc de treball.
DCVB. VINYA f. || 1. Conjunt de ceps plantats, i tros de terra on estan plantats [...] Vinya a bancals (Igualada) [...]Vinya espessa (Igualada) [...] || 5. (L'accepció || 1 del Diccionari Fabra, que defineix la vinya com a significant l'arbust Vitis vinifera, o sia, el cep, és un pur gal·licisme sense vitalitat en la nostra llengua).
