CARLET
m. | micol. | |
1. m. micol. Bolet carnós i massís, de color blanc, amb taques de color vinós, que hom el troba en alzinars (Hygrophorus russula)
2. m. micol. Carlet blanc. Bolet comestible, que fa l’olor de cacau, també anomenat carlet de pi i carlí que, si bé s’assembla al ↑carlet, te l’hàbitat entre les pinedes (Hebeloma edurum).
COMENTARIS:
El carlet és un comestible força apreciat que sovint se’l guarda confitat. De vegades, per al nom científic hom empra el sinònim Tricholoma russula.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Bolets i animals, 227: «Carlins Nom català: Carlet de pi. Nom científic: Hebeloma edurum. Recollit a Vilafranca i Aiguamúrcia.»
Bàyer, Mots penedesencs: «Hebeloma edurum ‘carlet de pi’: carlí»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. CARLET || 1.—b) Carlet vermell: és l'espècie Tricholoma russula; és de color vinós amb taques blanquinoses damunt i davall; el centre del barret és molt carnós en el punt on s'ajunta amb la cama; fa ratlles radiades que baixen fins a mitjan cama (Empordà, Penedès, Camp de Tarr., Igualada).
DIEC. CARLET. Carlí m. Bolet comestible de l’ordre de les cortinarials, de barret i cama molsuts, de color de cuir nou i flaire com de cacau, freqüent sobretot a les pinedes sobre sòl calcari (Hebeloma edurum).
Soc. Cat. de Micologia. Bolets de Catalunya I, làmina 27: Hygrophorus rússula. Noms populars: Carlet, escarlet, carlet vermell, vinassa, vinós. Bolet carmós i massís, fàcil de reconèixer pel seu color blanc, maculat iirregularment de taques rosades (tothom diu: “...com si l’haguessin regat amb vi negre”).
