v. tr. | ofici. | |
Donar-se, deformar-se una peça de vestir.
Capdet, Particularitats Vilanova: «Tocant al verb esganguelar ‘donar, deformar, la roba o un teixit, etc., fent-ne perdre l’elasticitat’, és un verb singularíssim de la ciutat; tot i que no n’és exclusiu, per tal com es diu així mateix a la zona costanera que va de Tarragona a Vilanova i Sitges, i sabem que es diu també a Barcelona. A l’article de Vinyals i Cuatrecasas apareix sota la forma esgangalar, i en demanem com l’escriuríem millor. Al Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana hi surt l’adjectiu esganguelat ―que creiem que s’hi relaciona―, amb la mateixa ortografia que registra Coromines: -guel-».
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 205: «Esgangalat no és ni al DCVB ni al DIEC2, i no obstant això és una paraula ben viva a tot el Penedès».
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miret Mestre, Ribes paraules: «esgangalat, que es diu de la roba, especialment jerseis, que es donen i agafen mala forma».
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 205: «esgangalat, -ada. Peça de roba en què el teixit ha perdut consistència i comença a formar bosses.»
Parés, Diversitat lèxica: «esgangalar: acció d’estirar una roba i deformar-la. Recollit a Calafell, Canyelles, Cubelles, Cunit, Olivella, Ribes, Sitges i Vilanova».
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova, 56: «esganguelar-se una peça de roba com a equivalent de ‘donar-se’, ‘deformar-se’ o ‘perdre forma’. El verb, no privatiu de Vilanova, s’usa a la costa que va de Tarragona a Vilanova i Sitges.»
Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví, 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: esgangalar (fer-se més amples els extrems de les peces de roba de punt, donar-se)».
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 205: «S’ha tornat vell, no es cuida, i va pel carrer amb un vestit esgangalat».
Miquel Casellas, a La Fura, 7 novembre 2019: «Un exemple de com ha de ser una festa major l’estan donant els Esgangalats de Calafell. Un grup de joves dels tres nuclis d’aquest municipi han estat capaços de tornar la festa major al poble».