m. | constr. | |
Reixat que tanca un pas, especialment el de la sortida del darrere de’una casa.
DCVB. RASTILLO m. (castellanisme). || 2. Eixida de la part posterior de la casa, amb una cara completament descoberta (Vilafr. del P.).
DCVB. RASTILLÓ m. || 2. Reixat de fusta que separa els compartiments d'un estable o d'una cort (Igualada, ap. ibid.).
Vinyals/Cuatrecasas Parlar vilanoví, 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: rastillo (eixida de la part posterior de la casa, amb una cara completament descoberta)»
DCVB. RASTILLO m. (castellanisme). || 1. Reixat de fusta per a tancar un pas (Gir., Empordà, Camp de Tarr.); Restillo, reixat pera tancar un passatge [...] Lacavalleria Gazoph.