RASCÀS
m. | ictiol. | |
Peix semblant al ↑mero, que acostuma a arrecerar-se a l’ombra d’un objecte flotant i que també és conegut com a pàmpol i com a dot (Polyprion americanus).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sala Nostres peixos: «Rascaix: ... és un peix que se sol trobar endormiscat en aigües superficials a l’ombra que projecten suros i galls dels ormeigs calats o en qualsevol fusta navegant a la deriva en aigües foranes».
ETNOPOÈTICA:
Fraseologia
«Buscant l’ombra, com els rescassos.», a Garcia Soler Vida marinera, p 305: «els rescassos acostumen, al cor de l’estiu, posar-se sota l’ombra, gairebé a flor d’aigua, d’un tronc o allò primer que troben. Per tant, quan algú, perquè té calor, busca un recer, se li diu: “Què, buscant l’ombra, com els rescassos, eh!”.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. RASCÀS. m. || 1. Peix de l'espècie Polyprion cernium (Tarr.). (V. pàmpol, art. 2, || 2).
DCVB. 2. PÀMPOL. m. || 2. Peix de la família dels pèrcids, de l'espècie Polyprion cernium, de cos oblong molt deprimit i cobert d'escates molt petites, que arriba a tenir dos metres de llargària (val.); també en diuen pàmpol rascàs.
DIEC. RASCÀS. m. Pàmpol rascàs: Dot: Peix de la família dels serrànids, semblant a l’anfós, que pot atènyer 2 metres de llargada, de color gris fosc, de cap gros i asprós amb una carena rugosa sobre la part superior de l’opercle i la boca grossa, que viu en aigües pregones i és de vida pelàgica (Polyprion americanus).
