RASCÀS
m. | ictiol. | |
Peix semblant al ↑mero, que acostuma a arrecerar-se a l’ombra d’un objecte flotant i que també és conegut com a pàmpol i com a dot (Polyprion americanus).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Vida marinera, 305: «els rescassos acostumen, al cor de l’estiu, posar-se sota l’ombra, gairebé a flor d’aigua, d’un tronc o allò primer que troben. Per tant, quan algú, perquè té calor, busca un recer, se li diu: “Què, buscant l’ombra, com els rescassos, eh!”.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC RASCÀS m.: m. Pàmpol rascàs: Dot: Peix de la família dels serrànids, semblant a l’anfós, que pot atènyer 2 metres de llargada, de color gris fosc, de cap gros i asprós amb una carena rugosa sobre la part superior de l’opercle i la boca grossa, que viu en aigües pregones i és de vida pelàgica (Polyprion americanus).
DCVB. Rascàs m. 1. Peix de l’espècie Polyprion cernium (Tarr.). (V. pàmpol, art. 2, || 2 ... Etimologia : de l’occità rascàs ‘tinyós’ segons Corominas DECast. III, 1097, s. v. rescacio, que és el nom castellà del peix que en català s’anomena rascassa.]
Sala Lloberas Els nostres peixos: «Rascaix: ... és un peix que se sol trobar endormiscat en aigües superficials a l’ombra que projecten suros i galls dels ormeigs calats o en qualsevol fusta navegant a la deriva en aigües foranes».
DCVB pàmpol m. 2 || 2. Peix de la família dels pèrcids, de l'espècie Polyprion cernium, de cos oblong molt deprimit i cobert d'escates molt petites, que arriba a tenir dos metres de llargària (val.); també en diuen pàmpol rascàs.
