TOC
m.
|
folkl. castell. músic.
| |
1. m. Acció de tocar o entrar en contacte amb algú o alguna cosa.
2. m. Cop de pinzell, de burí, etc., que es dona a una obra pictòrica, escultòrica, etc., especialment per millorar-la, perfer-la.
3. m. folkl. Moment de tocar certs instruments, com les campanes, cornetes o tambors, com a senyal d’alguna cosa.
4. m. folkl. Toc de campanes: brandada de campanes que el motiu s’executa amb ritme i combinació diferents i pren el nom de:
- Toc d’Avemaria: repic de campanes de l’Àngelus, que al migdia recorda que és l'hora de saludar Mare de Déu.
- Toc de missa: el toc de campana amb què s'anuncia que s'ha de dir una missa.
- Toc de morts: el campaneig que anuncia la mort o el funeral d'algú.
- Toc de combregar: repic que anuncia un viàtic, l’administració del sagrament de l’eucaristia a un que està e perill de mort.
5. m. folkl. músic. castell. Música que, al so de gralles i timbals, acompanya i identifica cadascun dels episodis d’una diada castellera de Festa Major.
- Toc d’aleta: refilada en el toc de castell quan l’anxaneta fa l’aleta.
- Toc de castell: música que acompanya l’execució d’un castell.
- Toc d’entrada a plaça: música que acompanya els castellers en entrar en una plaça per a una actuació.
- Toc de matinades: l’ interpreta un grup de grallers en un tomb pels carrers d’una població, en la matinada d’un dia de festa major, especialment si és una diada castellera.
- Toc de professó. Música de grallers que acompanya els castellers en una professó.
- Toc de vermut: Toc de comiat de les gralles en finalitzar una actuació castellera.
COMENTARIS:
El nom de “toc de vermut” li ve donat perquè, en acabar una actuació a Vilafranca, els grallers estaven convidats a anar a beure vermut a cal Cusiné, gran afeccionat als castells i fabricant de vermut, fet que va portar a molts espavilats a afegir-s’hi tan aviat com sentien la música.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, p 190: «Toc de vermut. Marxa musical festiva ... que els grallers interpreten... en acabar l’actuació dels balls i els castells... perquè se’ls convidi a fer el vermut, fet que ha donat nom a la composició i a l’acte d’acompanyar-los...»
Cuscó Toc castells, p 24: «dos primers discs de música de gralla... inclouen quatre músiques dels castellers: el toc de castells, el toc de matinades, el toc de processó i el toc de retreta.»
Vilà Sitges vocabulari festa major, p 79: «Toc de matinades: toc de gralles molt emotiu que s’interpreta, preferentment a l’Entrada del Cap de la Vila, per les colles de sonadors, a la vigília de la festa, o a la matinada del dia de Sant Bartomeu, a primera hora d’albada, per despertar el veïnat.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Abecedari Festa Major, 135: «Els grallers toquen una tonada popular anomenada Toc de matinades, toc de diana o Aubades que sol associar-se a les grans diades castelleres.»
Bosch Planas Festa major vilafranquina, p 27: «quan arriben les dotze del migdia del 29, tornem a trobar en el toc de quatre –el d’abans, que ara diu que ja no hi ha la mecanització campanera adient per a poder-lo repicar– el retorn a la base primigènia de la nostra identitat»; «Les campanes que repiquen el toc de quatre...».
Cuscó Mirar parlar Penedès, p 261: « l’any 1895 Pere Pagès i Rueda ... va fer ... una conferència que portava per títol «Las costums típicas de Valls», en què tractava temes sobre el «lèxic casteller». El primer terme important és «toc» (per a «toc de castells», «toc de vermut», «toc de processó» o «toc de retreta»), un arcaisme que també trobem amb els tocs de campanes (com el «toc de Quatre»). «Toc», de tocar una melodia determinada en un moment determinat (i que en el seu ús habitual només es fa servir per a tocs de trompetes, de tambors i de campanes)».
Cuscó Toc castells, p 13: «una de les músiques més interessants i antigues d’aquest paisatge festiu compartit: el toc de castells.»; p 45: «El toc de castells... és una melodia popular i anònima lligada a la construcció de torres humanes i a la gralla i el timbal»; « melodia que toquen els grallers que va assenyalant als castellers les fases de l’execució d’un castell».
Lluch, Antònia, apud Ricard Vinyals, el3deVuit (juliol 2025): «Quina és la melodia amb gralles que li agrada més? --El Toc de Matinades, que en la versió local del Vendrell, a més, té lleugeres modificacions amb una tercera veu, unes petites notes diferents de la resta de Catalunya i també amb un ritme i manera d’entrar diferents. Per mi, les Matinades són molt significatives de la festa major. M’encanten!»
Ramon Pilà sis, p 58: «i les gralles emitiren lo toc d’aleta, aquella nota prima, estrident i sostinguda de cop i trinada després, acompanyada del redoble dels timbals, que és la senyal de que l’enxaneta ha arribat al cim i que el castell queda terminat»
Vilà Sitges festa major, p 120 «correspon sempre a la interpretació de cadascuna de les tonades interpretades pels diversos balls... toc de castells, pastorets, moixiganga, etc.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TOC m. Acció i efecte de tocar. || 1. Acció i efecte de tocar una cosa amb una altra. [...] Especialment: a) Tacte; manera com un cos, en tocar-lo, afecta el sentit del tacte. [...] —b) Acte de ferir-se dues boles, en el joc de boles. Toc i pam: jugada en què un jugador fér amb la seva bolla la d'un altre i a més les dues boles queden a una distància no superior a un pam, cosa que afegeix mèrit a la jugada. —c) Assaig de metalls preciosos. Pedra de toc: la basanita, que serveix per a fer els tocs o assaigs de metalls preciosos. [...] —d) fig. Tacte, traça, habilitat. [...] || 2. a) Punt provisional que es fa amb una pedra o amb una palada de morter, a diversos indrets d'una superfície, per assenyalar un nivell o una recta en haver d'empedregar o enrajolar, en fer una paret o marge, etc.—b) Pedra o tros de fusta on fan fort per a alçar una cosa feixuga amb perpal o altra palanca (mall.). Toc dolç: el que afavoreix molt la potència, de manera que amb poc esforç s'obté un gran resultat. Toc agre: el que, per estar lluny del punt de resistència o per estar mal disposat, no afavoreix l'acció de la palanca i requereix un gran esforç per a moure l'objecte.—c) fig. Punt de mira, aspecte sota el qual es pot considerar una cosa. [...] || 3. Moment oportú; oportunitat. [...] || 4. Cop; acció brusca d'un cos contra un altre, sobretot en caiguda o agressió. [...] || 5. Cop de pinzell, de burí, etc., que es dóna a una obra d'art o considerada com a tal, per millorar-la o completar-la. [...] Toc de llum: cop de color més clar aplicat a una pintura. Toc d'ombra: cop de color més fosc. || 6. Acció de tocar o fer sonar certs instruments (sobretot campanes, trompetes, tambors) com a senyal d'alguna cosa. [...] Toc de missa: el toc de campana amb què s'anuncia que s'ha de dir una missa. Toc de mort (o de morts): el campaneig que anuncia la mort o el funeral d'algú. Toc d'avemaria: els sons amb què les campanes indiquen que és l'hora de saludar la Verge Maria amb l'àngelus. Toc de fi: el primer toc de campana que es fa per un mort tot seguit que acaba de finar. Toc de l'aparell (Cat.) o toc de replec (Men.): el toc de morts que es fa mitja hora abans d'anar a cercar el còs el dia de l'enterrament, i que dóna temps perquè els que hi han d'assistir deixin la feina i es vesteixin. Toc d'atenció: so de trompeta amb què la tropa o la policia avisa la gent que es retiri perquè, si no, la força pública l'atacarà per imposar l'ordre. || 7. Robatori (en l'argot dels malfactors). [...]
DIEC. TOC.1 1 m. Acció de tocar o entrar en contacte amb algú o alguna cosa. El toc d’aquella mà freda sobre el seu front. 1 2 m. Assaig fet amb la pedra de toc. 3 m. Manera com un cos, en tocar-lo, afecta el sentit del tacte. Aquesta tela té bon toc, té mal toc. 2 1 m. Cop de pinzell, de burí, etc., que es dona a una obra pictòrica, escultòrica, etc., especialment per millorar-la, perfer-la. No hi manquen sinó quatre tocs, i estarà llesta. 2 2 m. Manera de manejar un artista, un artífex, etc., el pinzell, el burí, etc. 3 1 m. Moment de tocar certs instruments, com les campanes, cornetes o tambors, com a senyal d’alguna cosa. A toc d’oració. 3 2 a toc de campana loc. adv. Amb puntualitat rigorosa. 3 3 toc d’atenció Advertiment que es fa a algú per desviar-lo d’una conducta incorrecta. Cal que li donem un toc d’atenció. 4 m. Palada de calç amb què els paletes subjecten els regles i les mires amb què defineixen una alineació o un pla.
