MATINADES
f. pl.
|
folkl. castell.
| |
Nom que rep la passejada de bon matí pels carrers d’una vila, d’una colla de grallers interpretant el ↑toc de matinades, en diades de festa major, especialment si hi ha actuació castellera.
EXEMPLES:
Abecedari Festa Major, 135: «Matinades: Tomb que realitzen per carrers i places els grallers i el seguit de persones que els acompanyen els dies 30 i 31 d’agost... Els grallers toquen una tonada popular anomenada Toc de matinades, Toc de diana o Aubades que sol associar-se a les grans diades castelleres.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Narcí Bas La Nari, p 147 «penso que ara, a dos quarts de set, al Vendrell els grallers deuen fer les matinades... Què hi pot haver, per un vendrellenc, més pur i dolç que evocar... el toc de les matinades?»
Joan Bosch Festa maj. Vilafr., p 56 «l’espinguet de les gralles encetant les matinades»; p 123: «estan disposats a no deixar-se perdre les matinades del dia 30 encara que aquells dies siguin lluny de la vila».
Antoni Massanell Perfum de terra, p 79: «La gralla esqueixa l’aire amb plor estrident. | El timbal ronca... Són les matinades»; p 210: «”Sant Fèlix i Vilafranca”... Com a bon vilafranquí, | les matinades l’encisen.»
Fernández Sadurní, Maria, a Brotons Enciclopèdia Castellera VIII, p 38: «... els bastons s’agafen més fort [...] aquell dit inflamat i lilós que t’han picat a matinades sense voler.»
Ramon Ramon Ferro fret, p 14: «―La cobla i les gralles tot just fan les matinades. ―Sí, matinades a l’hora d’esmorzar. Abans les gralles les feien a punta de dia».
