Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles), Joan Latorre i Solé (Santa Oliva) i Josep Segura i Estalella (Vilafranca).
Excusa la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella).
En Josep Solé anuncia que ha preparat una comunicació per donar-la a conèixer a les XXXI Jornades d’Estudis Penedesencs “La llengua del Penedès, factor de cohesió social” que se celebraran aquesta tardor, durant els mesos d’octubre i de novembre; que per haver participat en les reunions de la comissió organitzativa com a representant del GET sap que els nostres companys Joan Latorre i Lluís Tetas també presentaran comunicacions. També diu que en dites Jornades seran homenatjats els nostres mestres en la disciplina i companys Vicenç Carbonell i Ignasi M. Muntaner, el primer el dia 14 de novembre a l’Aula gastronòmica del Mercat Municipal Central de Vilanova i la Geltrú, i el segon, el dia 15 de novembre al Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges.
En Solé s’interessa per una pedrera que es veu al fons muntanyós que es veu des del cementiri de Canyelles. En Jaume Montaner respon que es tracta de la pedrera de Sant Miquel, ja en terme d’Olèrdola.
En Josep Piñol explica que un company seu, de Sant Sadurní, li va parlar de can Garriga, en terme de Subirats, però proper a Sant Sadurní, topònim que fins ara ens era desconegut. Dit company li va dir que el dit lloc era pronunciat per una dona gran, d’uns setanta anys, que des de Sant Sadurní hi anava a peu a cercar bolets, cosa que significa que estem parlant de quaranta o cinquanta anys enrere. Es comenta que seria interessant explorar la zona per veure si s’hi troben almenys les runes de la suposada edificació.
En Joan B. Morgades ens diu que fins i tot els mitjans de comunicació parlen del riu Bitlles, quan el correcte és dir riu Riudebitlles. Ignasi M. Muntaner indica que el topònim sitgetà Pins Vens, se sol trobar escrit Pins Bens perquè hi ha qui pensa que es refereix a un ramat, cosa que no és així, doncs Vens prové de Ver (veritat), de manera que els pins vers o de veritat són els pinyoners, els que donen fruit. Tot i que seria més correcte Pins Vers, la forma que ha triomfat o més utilitzada és Pins Vens. Vens és un plural fals o popular de Vers, com diem pilans enlloc de pilars. En Josep Rovira aporta un altre exemple, la Font dels Albens, a Subirats, que seria la forma popular de la Font dels Albers.
S’ha parlat de la distinció entre la vall i el vall, del carrer del Vall (Torrelles de Foix, Sant Pere de Riudebitlles…) o el carrer de la Vall, que trobem en algunes poblacions penedesenques. Mentre que la forma femenina es refereix a la que la naturalesa forma entre muntanyes, la forma masculina es refereix a una construcció humana per a la defensa d’un castell o d’una muralla. Es parla també que les muralles de força pobles no eren més que els darreres de les cases.
En Josep Rovira ens diu que el 4 del pròxim mes d’octubre al matí, a Subirats, se celebra la festa de la Collita, i que entre les activitats que s’hi desenvoluparan s’hi troba un recorregut d’unes dues hores que s’inicià a Sant Pau d’Ordal pels qui vulguin caminar més i al Pago pels qui no vulguin caminar tant, i que dona a conèixer molts dels topònims i de la història de la zona. Ell mateix hi fa de guia i ens mostra un voluminós dossier que té preparat per l’ocasió.
Finalment, hem parlat d’algunes fonts que ens poden proporcionar informació toponímica, com la Contaduria d’Hipoteques que es conserva a l’ACAP o com a les següents adreces si no es vol sortir de casa:
https://www.bne.es/es/colecciones/geografia-mapas
https://www.ign.es/web/cbg-area-cartografia
Addenda
De Can Garriga de Subirats, proper a Sant Sadurní, hem trobat referències en el treball de Jaume GAYA CATASÚS, “Societat i economia agrària al Penedès, segles XVI-XVII. El terme de Subirats, la parròquia de Sant Pere de Lavern”, Universitat Pompeu Fabra, 2016:
Esment del mas Garriga o Garrigues de Sant Sadurní, els anys 1567-1671. El mas era en una de les parròquies de Subirats (Subirats I, pàg. 193).
Any 1649, testament de Cristòfol Garriga, pagès de Sant Sadurní (Subirats III, pàg. 1475).