Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles), Josep Segura i Estalella (Vilafranca), Xavier Parellada i Jordi Corbalan (Olesa de Bonesvalls i Begues).
Excusa la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella) i Joan Latorre i Solé (Santa Oliva).
Xavier Parellada i Jordi Corbalan, estudiosos dels termes d’Olesa de Bonesvalls i de Begues, i que investiguen actualment el camí que d’Olesa porta a Avinyonet del Penedès, s’han mostrat interessats en assistir a les nostres reunions trimestrals, que sempre són obertes. Una de les dificultats en què es troben rau en el reconeixement de la situació d’alguns dels topònims que han desaparegut de l’ús actual i que han trobat en els capbreus de l’Hospital de Cervelló o d’Olesa de Bonesvalls, segurament substituïts per altres.
En Josep Solé diu que tot i que els membres del GET ens interessem per la toponímia penedesenca en general, cadascú sol aprofundir o s’especialitza en un terme municipal concret, cosa que comporta que força termes municipals de la vegueria, pel que fa a la toponímia, es trobin poc explorats. Precisament, continua, el tema topònim/situació del topònim va ser un dels eixos de la seva comunicació dins les XXXI Jornades d’Estudis Penedesencs, el passat 25 d’octubre, a la sala Enric Casals de l’escola de música Pau Casals del Vendrell, on va oferir una definició ideal o purista del concepte topònim, per la qual un topònim hauria de donar compte el més exacte possible de la seva situació geogràfica o, el que seria el mateix poder-lo situar en un mapa.
Quan es tracta de topònims d’èpoques reculades i que actualment no es conserven en el seu ús, no és gens fàcil saber a quin lloc concret s’està referint, i només la sort en un esforç d’investigació notable ens pot dur a la seva resolució.
En Josep Rovira de Subirats ens ha dut fotocopiat un mapa tret de l’obra –que també ha dut- de Jordi Bolos i Víctor Hurtado, Atles del Comtat de Barcelona (801-995), Rafael Dalmau Editor, 2018; molt a propòsit, perquè il·lustra la zona que comparteixen els termes de Subirats i d’Olesa de Bonesvalls. També ens ha dut d’Àngel Fàbrega i Grau, Diplomatari de la Catedral de Barcelona, Documents dels anys 844-1000, Vol. I.
Un dels topònims que ha estat comentat és el de “Serram de Ragenario” que el mapa situa precisament a la carena que separa ambdós termes, mentre que el Diplomatari parla del molí de Rafeguera (un topònim situat a Castelldefels i també al Penedès) i que, segons l’autor més que d’un topònim es tractaria d’una funció donat que prové de l’àrab rafica que s’aplicava a una taxa de l’època carolíngia aplicada al pas dels ramats.
Joan B. Morgades ens torna a insistir sobre el nostre coneixement sobre fous, que és un tema que està investigant junt amb altres companys seus. Un altre tema sobre el qual ens demana per si sabem sobre el pas d’en Lister pel Penedès i ens passa unes fotocòpies on se’n parla (recull de memòria oral) pel seu pas pel molí de les Toesses i per Sant Pere de Riudebitlles.
En Jaume Montaner, ens diu que vol tenir enllestida la seva obra de toponímia del terme de Canyelles de cara l’any vinent, conscient que tot i que serà tan completa com sigui possible serà provisional, perquè qui, d’aquí a uns anys o ell mateix, en vulgui fer un estudi més exhaustiu ja tingui una bona base de partença. També ens mostra les fotografies de dues cases, una de les quals seria la casa d’on va sortir a mitjan segle XVIII en Narcís Sans per establir-se a Bellvei.
Ignasi Muntaner ens diu que es troba en tràmits per renovar el seu carnet de conduir, que tant pot ser que li donin per dos anys més com que no li renovin; de donar-se aquesta última situació ja no ens podríem reunir més a la seva casa de Canyelles, tot i que podríem reunir-nos a Sitges malgrat la dificultat de trobar