Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles), Jordi Corbalan (Olesa de Bonesvalls i Begues) i Joan Latorre i Solé (Santa Oliva)
Excusa la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella), Josep Segura i Estalella (Vilafranca) i Xavier Parellada (Olesa de Bonesvalls i Begues).
En Josep Solé en vista que havia proposat comentar el mètode utilitzat per la doctora Nuria Garcia i Quera (mercès a uns vídeos donats a conèixer per Jordi Corbalan) per esbrinar el significat dels topònims referents a noms de poblacions del Pallars Sobirà, considerats topònims opacs (aquells dels quals no es coneix la seva etimologia), enceta el tema fent-ne un resum, amb la col·laboració d’en Corbalan. Garcia parla del mètode utilitzat per Coromines, el tradicional, que és l’emprat actualment arreu, i hi contraposa el nou mètode que ella ha dissenyat i que en aplicar-lo als noms d’aquelles poblacions sembla que se n’ha sortit.
Si el mètode tradicional davant els topònims es planteja a quina llengua pertanyen i un cop això decidit se cerquen paraules d’aquella llengua que s’hi assemblin, la qual cosa determina el que poden significar; el nou mètode proposat per Garcia i Quera, es desempallega de l’apriorisme d’una determinada llengua (sempre coneguda) per mirar de veure com era aquella llengua (prescindint, en principi, de quina podria ser).
El seu punt d’arrencada és la pregunta: com parlaven els qui van posar el nom a aquelles poblacions? I la hipòtesi que pretén demostrar: els topònims descriuen com són els llocs, donen les seves característiques més rellevants. I es valdrà d’altres ciències com la geografia, la geologia, el paisatge…
Davant els topònims seleccionats (nom de poblacions del Pallars Sobirà, uns 200 en números rodons) s’adona que presenten morfemes repetits, sigui al principi, al mig o al final de la paraula, i com diferents morfemes es combinen. Aleshores recorre a la intel·ligència artificial perquè l’indiqui els diferents morfemes existents i les seves combinacions. Un cop obtingut aquest resultat se situa al lloc concret per observar les seves característiques i comprova si un mateix morfema o combinació coincideix amb una determinada característica geogràfica, geològica, paisatgística…, de manera que això li permet dotar de significat un morfema que fins llavors era desconegut, i per tant li permet definir el topònim en qüestió. I per aquest conjunt concret de topònims sembla que la seva teoria es mostra exitosa. No sabrà dir, de moment, de quin idioma es tracta, però sí de com parlaven o pensaven els qui van dotar de nom aquells llocs.
Com que algun dels presents manifesta no haver rebut els vídeos i altres que encara no els han visionat, es queda discutir el tema per la pròxima reunió del mes de juny.
En Joan B. Morgades ens reparteix un text de la seva redacció perquè el llegim després cadascú a casa seva; tracta del tema sobre el topònim Sant Pere de Riudebitlles i la seva hipòtesi Bitlles=Birles=Creixens. També ens parla de l’evolució del seu estudi sobre les fous.
En Jaume Montaner ens facilita l’enllaç https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/2627659?nm útil per a la investigació.
Josep Piñol ens informa que el proper dilluns, 16 de març, a les 19:30 h es presenta a la Biblioteca de Sant Sadurní d’Anoia, un nou mapa del terme.
En Jordi Corbalan ens desplega un mapa del terme d’Olesa de Bonesvalls on hi ha col·locat els topònims del perímetre del terme segons figuren en un capbreu de l’Hospital de l’any 1590. Això ha donat lloc a comentar llargament alguns dels topònims.
Josep Rovira destaca la diferència –en el document més antic trobat en cada cas- d’Olesa de Bonesvalls “Osebessa” (Aulesa en el capbreu de 1590) i Olesa de Montserrat “Evolessa”.