ACTA DE LA REUNIÓ DEL GET, celebrada a Canyelles (Garraf), el 19 de setembre de 2020, de 17 a 19 h.
Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Sicart i Martínez (Bonastre); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); i Josep Solé i Armajach (Bellvei).
Excusa la seva assistència:
Jaume Pardo (Torrelles de Foix)
Després de comentar l’organització que últimament ha adoptat el grup, s’ha passat a parlar de diverses qüestions.
En Sicart comenta que l’interessa desenvolupar la toponímia de Bonastre fins el punt d’arribar a fer-ne algun dia una publicació; puntualitza, però, que -com a geògraf- li interessen sobretot aquells topònims que assenyalen llocs concrets, que es poden ubicar exactament sobre el territori o mapa. S’han donat altres punts de vista, per exemple s’ha comentat el llibre d’en Latorre, centrat en el terme de Santa Oliva, que a la toponímia hi inclou l’onomàstica. Hi ha qui discrepa de fer aquesta barreja, altres ho troben bé. En tot cas és una obra molt completa que ha significat anys de treball, i que es poden fer obres més senzilles però igualment notòries, com per exemple, el dedicat a la toponímia d’Albinyana.
Seguin amb el tema, en Sicart abunda dient que potser no li interessen els noms de les cases, sobretot aquells que coincideixen amb el nom de persona (onomàstic). Però una casa –li respon en Solé- no deixa de ser un lloc concret i ubicable, construïda sobre un terreny que deu tenir el seu propi topònim, en un carrer o plaça…, si coincideix el seu nom amb el de persona, aquest tindrà categoria doblada (toponímica i onomàstica). En fi, es conclou que hi mols estils de tractar el tema, i de fet no hi ha un llibre de toponímia que sigui igual a un altra…
També s’ha parlat d’arxius, sobretot dels comarcals penedesencs, del tipus de documentació de més d’interès per a la toponímia (capbreus, notarials, amillaraments, etc.).
En Vicenç, comenta la documentació que va usar per fer la primera edició de la seva obra sobre Vilanova; que a la segona edició hi ha molts més topònims, que aquesta era acotada el 2018, i que en dos anys n’ha trobar de nous…, és una tasca que mai s’acaba, que els límits se’ls ha de posar un mateix per poder presentar el treball fet.
També es va comentar la possibilitat de tornar a fer servir la pàgina d’Internet que tenim el GET dins la web del Institut. Podríem començar publicant les actes trimestrals, estancades després de la presentació de la toponímia vilafranquina del Lluís Tetas, qui fou el darrer que sabia com penjar-les, però que a partir d’aleshores no va poder aconseguir-ho.