ARQUITECTURA TRADICIONAL I PAISSATGE A CATALUNYA

Aquesta exposició itinerant es podrà veure a la capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès del 10 de març al 8 d’abril de 2018.

Exposició de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, coordinada per l’Institut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) i de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Aquesta exposició compta amb Dossier docent (feu clic aquí per accedir-hi) i Fitxa de l'alumne (feu clic aquí per accedir-hi).

Els centres d’Educació Primària, d’Educació Secundària i Batxillerat  que estiguin interessats en sol·licitar una visita guiada o que necessitin més informació han d’omplir aquest FORMULARI (el podeu trobar online o descarregar-lo directament) i enviar-lo a la responsable del projecte d’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès “Immaterial Penedès” de l’IEP, Ángels Travé, a través del seu correu electrònic :
atrave@immaterialpenedes.cat.

FORMULARI (el podeu trobar online o descarregar-lo directament) de contacte o reserva de visita guiada (fins el 28 de febrer de 2018). La reserva serà efectiva una vegada confirmada per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya

Exposició

L’exposició ha estat ideada com una eina per posar en valor l’arquitectura tradicional catalana en tota la seva diversitat territorial i tipològica. Aborda el tema des d’una perspectiva etnològica, per mostrar la relació home-medi-arquitectura des d’una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya. El principal objectiu divulgatiu de l’exposició és aportar elements de reflexió sobre com el medi, les formes de vida, la tecnologia, les relacions socials i les maneres d’entendre el món es combinen per donar forma i fixar l’ús dels elements arquitectònics que han esdevingut peces fonamentals dels nostres paisatges humanitzats.

L’exposició es divideix en cinc tipus d’explotació del territori:

  1. l’alta muntanya
  2. el secà
  3. el regadiu
  4. la costa
  5. el món dels masos

 De cadascun d’aquest tipus s’estructuren quatre àmbits temàtics:

  • L’espai viscut. Les formes, la distribució i els usos dels espais interiors de les cases estan condicionades per la seva funció com a habitatge, espai vital i espai de socialització a partir de les particularitats de vida domèstica i familiar de la societat preindustrial i de la seva evolució.
  • L’espai simbòlic. L’arquitectura està condicionada per la cultura i les relacions socials i polítiques de la societat que l’usa i li dóna sentit. Els elements arquitectònics, però també l’urbanisme, són un reflex de l’organització social, de les relacions i de la condició socioeconòmica dels seus habitants, que es mostren a la societat a través de les construccions.
  • La dimensió tècnica i material. L’ús d’uns materials i d’unes tècniques constructives determinades, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes.
  • Els usos en l’economia productiva, la qual dóna lloc a la construcció de diferents elements arquitectònics dispersos pel territori, segons la ubicació dels recursos i de les possibilitats d’explotar-los, organitzant el paisatge per a la seva explotació.

Els comissaris de l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya" són Fabien Van Geert, doctor en museologia, i Ferran Estrada, doctor en antropologia social, ambdós adscrits a la Universitat de Barcelona. L’exposició ha estat impulsada i concebuda per les següents entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial: l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), el Museu del Ter (Manlleu), el Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), el Museu Comarcal de Cervera, el Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega), el Museu Etnològic de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, Carrutxa (Reus), el Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta) i l’Institut Ramon Muntaner. Ha estat produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en coordinació amb l’Institut Ramon Muntaner mitjançant ajut de l’Obra Social de ‘La Caixa’. En el desenvolupament dels continguts hi han participat l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic, el Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca.

Més informació  i plafons de l’expoxsió en aquest enllaç



 
 

Documento sin título















Activitats | Notícies | Que ès l'IEP | Contactar | Estadístiques| Mapa del lloc | Informació legal | Disseny web

Institut d'Estudis Penedesencs | Banys, 11 - Vilafranca del Penedès
Sant Pau, 13 - Vilanova i la Geltrú | Major, 18 - El Vendrell

 
 
   
     
En conveni amb els ajuntaments de:
     
Vilafranca del Penedès El Vendrell Vilanova i la Geltrú
Avinyonet del Penedès Albinyana Canyelles
Castellví de la Marca L'Arboç Cubelles
Font-Rubí Banyeres del Penedès Sitges
Gelida Bellvei Sant Pere de Ribes
Olèrdola Calafell  
El Pla del Penedès Cunit  
Puigdàlber La Bisbal del Penedès  
Sant Cugat Sesgarrigues Llorenç del Penedès  
Sant Llorenç d'Hortons Masllorenç  
Sant Pere de Riudebitlles El Montmell  
Sant Sadurní d'Anoia Sant Jaume dels Domenys  
Santa Margarida i els Monjos Santa Oliva  
Subirats    
Torrelavit    
Vilobí del Penedès    
Les Cabanyes    
Castellet i la Gornal    
Mediona    
Olesa de Bonesvalls    
Torrelles de Foix    
Pacs del Penedès    
La Granada    
Sant Martí Sarroca    
Sant Quintí de Mediona    
     
Aquesta web utiliza cookies, podeu veure la nostra política de cookies, aquí Si continueu navegant esteu acceptant-la
Política de cookies +