Un dels temes que darrerament es debat al sector vitivinícola del Penedès és la possibilitat d'establir subzones dins la seva DO.
No fa pas gaires anys, les preocupacions anaven cap a les millores de la qualitat dels vins negres penedesencs. Aleshores es maldava per la incorporació de noves varietats que havien de permetre tenir un ventall més ampli en aquest camp i poder competir amb els vins negres de zones on les DO no tenien les normatives tan restrictives per a la incorporació de certes varietats de fora.
Feu clic per engrandir la imatge
Superada positivament aquella fase, ara el debat sembla dirimir-se en aquesta direcció: la creació de subzones dins la geografia penedesenca..
Al marge d'aquest debat, els elaboradors investiguen i cerquen formes de vinificació que donin al producte característiques noves de frescor, d'aroma i altres sensacions que puguin singularitzar determinades varietats.
Els productors, malgrat les dificultats per aconseguir la rendibilitat de les seves vinyes, cerquen un coneixement més ampli del sòl amb la finalitat d´optimitzar al màxim els resultat de les explotacions vinícoles i alhora a conseguir un valor afegit per a la seva producció.
No hi ha dubte que conèixer millor el sòl i determinar el pH del mateix pot ser molt útil per adequar millor els tractaments d'adobs i millorar resultats. Tot un repte adreçat a la racionalització en el conreu de la vinya.
Feu clic per engrandir la imatge
Postal corresponent a l´antic autòdrom de Terramar, a Sitges; situat al peu de la carretera c-246 que enllaça Sitges amb Vilanova.
Durant anys fou el referent de les curses automobilístiques per excel.lència a l´Europa de la primera postguerra.
En aquesta imatge hi veiem la cursa inaugural, celebrada el 28 d´octubre de 1923 i presidida per S.A.R. Alfons de Borbó, amb uns cotxes girant per un dels revolts del circuit.
La primera pedra havia estat col·locada pel general Primo de Rivera un any abans, el 17 de setembre de 1922. Més endavant, s´hi celebrarien també curses de motocicletes , però l´autòdrom va anar entrant en una lenta decadència fins a quedar obsolet per a les pràctiques esportives de competició.
Consta que hi ha un projecte per a recuperar-lo com a tal.
Postal núm. 9 de la col·lecció L.Roisin . Axiu particular S.G. M
Feu clic per engrandir la imatge
Paisatge de Lavit a principi de segle XX
A primer terme es troba el carrer de l´Aurora que va prendre després el nom de carrer del Molí per raó de trobar-s´hi el Molí de cal Ferrer. Aquest era conegut abans com a Molí de Lavit i també com a Molí de la Cort.
A la façana posterior de l´edifici, seguint l´enfocament fotogràfic, veiem els miradors o finestrals que servien per a facilitar l´assecat del paper que es penjava als assecadors, situats a la planta superior.
També es poden apreciar les partions d´horta conreada pels veïns i que desapareixeren als anys cinquanta i seixanta. A l´esquerra s´aprecien les arcades de la Casa Vallés i també la casa de cal Marxant.
Al fons, el barri del carrer del Bosc i el cementiri de Lavit.
Postal que forma part de la col·lecció JB .- arxiu PRA.
Feu clic per engrandir l'imatge