.jpg)
No podem abastar l’enorme horror que va suposar la planificació sistemàtica i l’execució freda i metòdica del pla de camps de concentració i d’extermini desenvolupada durant el nazisme sense una visió del conjunt. Tot i que alguns dels camps no ens són massa coneguts perquè no van ser el destí de les persones que geogràficament ens eren més properes, la magnitud del que van patir ens serà més patent amb una revisió de com van ser les diferents xarxes de camps que van haver. Una revisió que no cerca oferir purament dades estadístiques, sinó un esbós del que van ser, i en alguns casos amb relats que puguin ser un exemple del que va succeir o de quin impacte va tenir en els alliberadors trobar els camps.
Els camps de concentració i d’extermini van ser una conscientment orquestrada xarxa de mort i patiment que van incloure treballs forçats i investigacions pretesament científiques del que eren subjectes els reclosos.
El que va succeir a cada camp formava part d’un pla major, era una part d’un tot, i encara avui ens costa assumir el que va succeir i acceptar que ens afecta a tots com a humanitat.
Altre aspecte que es posa molt més en evidència amb la contextualització és comprovar que des del llenguatge, a la planificació i creació dels camps existia plena consciència en els dirigents nazis de la maldat i el cinisme del seu pla. Uns aspectes que queden confirmats amb els seus intents per provar de fer desaparèixer el rastre del que havien sigut els camps i el que havia succeït en ells.
Els camps de concentració complien una triple funció: empresonar indefinidament els enemics reals o presumptes del règim nazi i eliminar el grups de població que consideraven una amenaça pel règim nazi, així com disposar de mà d’obra forçada per les empreses que consideraven d’interès, en especial la construcció de complexos o comunicacions i la d’armament. Mantenien una sistemàtica de funcionament comuna i una estructura interna amb les mateixes característiques: cambra o cambres de gas, crematori, àrea d’experiments i investigació pseudocientífiques o mèdiques. Al principi del seu funcionament, el destí dels presoners amb capacitat de treball van ser els treballs forçats, com ara explotació de pedreres o mines, però tal com va avançar la guerra és van centrar en la producció armamentística. Els camps van esdevenir xarxes de subcamps en funció de la tipologia de producció que realitzaven. El concepte que el treball allibera apareixia en els cartells que presidien o acompanyaven les portes d’entrada, un veritable escarni cap als presoners.
Tot just quan les tornes de la guerra van començar a fer témer que podien caure en mans aliades els camps dels territoris on l’avançament de les tropes soviètiques era més evident, els comandaments nazis van iniciar una deportació de reclosos cap a altres camps més allunyats i un desmantellament de les instal·lacions que anaven a abandonar, fins el punt que en alguns casos ha estat amb l’ajuda de l’arqueologia, i no fa gaires anys, que s’ha pogut posar llum al que havia succeït i s’havia provat d’amagar.
Tot aquell horror no va ser fruit d’una bogeria, va ser planificat i dut a terme amb eficiència i eficàcia, per un conjunt de persones que van trobar motivació o justificació en dur-lo a terme. És a dir, van ser pensades y planificades per la raó humana, per persones que eren “normals”, com nosaltres. D’aquí el repte que tenim tots plegats perquè Mai més! Mai més! es repeteixin, tal i com juraren els deportats que pogueren sobreviure als camps nazis.
De tot el que es va viure una de les lliçons més terrible per la humanitat la va posar en evidència Hannah Arent, i la va denominar la banalització del mal. Perquè les atrocitats comeses no van només ser obra de monstres, de psicòpates o sàdics; a fer-les realitat van contribuir persones que actuaven embolcallant-se amb el compliment del deure i el seu compromís amb el seu lloc de feina (Eichman). Altre lliçó terrible la descriu Primo Levi – la va denominar la zona gris – perquè els nazis van aconseguir que distingir entre víctima i botxí fos quasi impossible en relació a aquells reclosos que utilitzava perquè la seva maquinària de mort funcionés, aconseguint que per intentar sobreviure una part de les víctimes esdevinguessin instruments de la trama nazi contra les altres víctimes. El nazisme va cercar la destrucció física però també moral dels reclusos on la deshumanització era el resultat final. El primer pas era la conversió de les persones en números. A partir d’aquí “nit i boira”. Desapareixien les persones, les famílies, les trajectòries vitals, ..., tot plegat reduït a un número.
La base de partida de la justificació d’aquestes actuacions per part dels dirigents nazis tenia una simple concepció: qui no compartia les seves idees no tenia drets, no se’ls reconeixia que fossin persones, i com objectes, per molt éssers vius que fossin, eren prescindibles i es podia fer amb elles el que es volgués. Es tracta d’un supremacisme, de qui es creu superior i per tant amb uns drets que els altres no tenen. Aquestes idees, vestides d’una o altre concepció filosòfica o religiosa s’ha utilitzat al llarg del segles per considerar acceptable l’esclavatge o el tracte despòtic o cruel amb qui es considerava inferior o diferent, però durant el període nazi es va projectar d’una manera mai vista. Malauradament l’experiència nazi no va ser la darrera de les accions d’un grup contra un altre grup cercant la seva desaparició. Ni va ser el primer ni tampoc el darrer règim que va implantar una gestió atroç de les vides humanes que no compartien les seves opinions, cal recordar també el succeït abans amb el genocidi contra els armenis (1915-1918) i els que van succeir amb posterioritat a Cambodja, Rwanda, Darfur, Bòsnia o fa ben poc a Birmània.
Cal recordar també el pacte Molotov-Ribbentrop del 23 d’agost de 1939 que va suposar que també per part de URRS es duguessin a terme la deportació, tortura i assassinat, amb el resultat de desenes de milions de persones víctimes de tots dos règims.
En relació al nazisme tampoc es pot oblidar els seus intents de crear i protegir la perfecció de la raça ària, i el programa Lebensborn (la paraula significa "font de vida"), perquè aquells infants van ser i són encara víctimes del nazisme.
Homenatge i mèmoria
El Memorial Democràtic ha publicat un Banc de la Memòria Democràtica on es poden cercar les persones espanyoles i catalanes deportades als camps nazis.
Al BOE es va publicar la llista de les 4.427 persones de nacionalitat espanyola que van morir a Mauthausen i tot que ara ja no es pot consultar obertament, si que la podeu trobar en aquest enllaç perquè el diari El País la va transcriure dins un article força detallat de data 10 d’agost de 2019, signat per Nicolás Pan-Montojo.
L’IEP al projecte Tots els Noms, dedicat a mantenir la memòria històrica, també recull informació sobre les víctimes amb veïnatge al Penedès del camps de concentració nazis.
També és molt interessant recuperar el programa «Retalls d’història» de RTVVilafranca en el qual Eusebi Pérez, relatava la seva experiència com a empresonat a Mauthausen.
Pel seu valor testimonial us deixem també l'enllaç amb el vídeo Virtuelle International Befreiungsfeier 2020(Celebració Virtual Internacional de l’Alliberament) les imatges són prou evidents malgrat que l’idioma original sigui l’alemany.
El Grup d'Estudis Sitgetants (GES) preparar una exposició de la qual ens ha ofert un avançament virtual en el vídeo “Sitgetants als camps nazis” que trobareu en aquest mateix article.
També és de gran interès aquest reportatge que es va publicar a La Fura (27/1/2017): https://lafurapenedes.cat/mai-mes/
Per la nostra part i per afegir-nos al homenatge d’aquest 75 aniversari cap als que van patir de manera directa els camps de concentració i els camps d’extermini nazis, hem optat per un petit resum sobre alguns dels camps; no hi són tots, malgrat que a cada un es van donar casos de gran humanitat que caldria recordar. Hem optat fer-ho amb enllaços a partir d’aquest text.
El relat de l’alliberament i la descoberta de l’espantosa realitat
Durant la primavera de l’any 1944 les SS van començar a evacuar els camps de concentració de l’oest davant l’ofensiva de les forces soviètiques, les quals van arribar la nit del 22 de juliol a Majdanek (Polònia) i van capturar Lublin el 24 de juliol. El camp de concentració de Majdanek va ser alliberat el 23 de juliol de 1944.
Tanmateix no seria fins l’any 1945 que les tropes aliades van alliberar la majoria dels camps així, Auschwitz va ser alliberat el 27 de gener de 1945 per les forces soviètiques, les quals també van alliberar Belzec, Sobibor i Treblinka. El 13 de febrer farien el mateix amb Gross-Rosen; el mes d’abril alliberarien Sachsenhausen i Ravensbruck, i Buchenwald. Per la seva part, les forces americanes alliberarien, també a l’abril de 1945, Dora-Mittelbau, Flossenbürg i Dachau. Aquest mateix mes les tropes britàniques entrarien entre d’altres a a Bergen-Belsen on fairen una tasca de documentació molt curosa del que van trobar. Al maig els americans alliberarien Mauthausen i les tropes soviètiques farien el mateix amb Stutthof.
Com a element final i per posar en evidència molt especialment el patiment dels infants que van viure als camps de concentració o en aquest cas a un camp-gueto, un enllaç a un post que va publicar Dolors Garcia molt abans de ser presidenta de l’IEP al seu blog, és el cas de Pert Ginz, un infant que va viure a Terenzin, on va organitzar una revista clandestina «Vedem». Terezin va ser un camp-gueto utilitzat publicitàriament per demostrar que el nazisme afavoria la vida cultural dels detinguts. En total van passar per Terenzin 15.000 infants, un 90 % dels quals van acaba morint als camps d’extermini. Terenzin o Teresienstadt va ser alliberat el 9 de maig de 1945.
Referències: A més dels enllaços que trobareu a cada un dels apartats les referències generals que han servit de guia ha estat Unites States Holocaust Memorial Museum (https://www.ushmm.org/ )
L'IEP valorat a la conferència sobre les dones als camps nazis
18 d'abril de 2024
Inauguració de l'exposició "Tota pedra fa paret" a Vilanova
05 d'abril de 2024
Col·laboreu amb la revista Del Penedès
15 de març de 2024
Aquí pots presentar les teves al·legacions al nou Catàleg del Paisatge de la Vegueria del Penedès
09 d'abril de 2024