LA GESTIÓ MEDIAMBIENTAL DELS ABOCADORS. EL CAS DE COLL D’EN FERRAN A VILANOVA I LA GELTRÚ: APLICACIÓ PRÀCTICA DE LA TESI DOCTORAL DE JOSEP ANTONI HERERRA SANCHO

11 de juliol de 2021



Sala d’Actes de la Universitat Politècnica de Catalunya. Seu de Vilanova i la Geltrú

Av. Víctor Balaguer, 1

Dimecres 14 de juliol 2021

A les 10.30 hores


Cal confirmar assistència

Places limitades

activitats@iepenedesencs.org

Tel 669 88 29 59


Intervindran:

Dolors Garcia Martínez, Presidenta de l’IEP

Dr. Francesc Puig Rovira, qui va se catedràtic i gerent de la UPC a Manresa

Dr. Josep Antoni Herrera Sancho, autor de la publicació


La complexitat en la gestió dels riscos dels abocadors és una realitat sovint poc coneguda però que implica problemes com ara la combustió interna, els esllavissaments, la generació de biogasos, especialment metà i CO2o de líquids contaminants (lixiviats) que poden afectar les aigües subterrànies, tot ells riscos mediambientals que repercuteixen en la vida humana.

Sovint prenem consciencia de l’existència dels abocadors arran fets com ara el terrible accident succeït a l’abocador de Zaldibar el 6 febrer de 2020 o en les darreres setmanes pels moviments sísmics en àrees del Garraf i la contaminació del riu subterrani de la Falconera.

La Junta Directiva de l’IEP, arran el cas Zaldibar, amb el convenciment que publicar la tesi doctoral de Josep Antoni Herrera Sancho podria ser d’utilitat pública general, va aprovar l’edició del llibre « Estudi d’una àrea degradada de la comarca del Garraf (Catalunya): l’antic abocador municipal en combustió interna de Coll d’en Ferran a Vilanova i la Geltrú (Bardelona)», que recull la investigació de l’enginyeria ambiental aplicada als abocadors i posada en pràctica d’una tècnica pionera per controlar la combustió interna, que va resultar eficaç i eficient i no contraproduent.

Ara, aquest llibre serà presentat a la sala d’actes de la Universitat Politècnica de Catalunya, ala seva seu de Vilanova i la Geltrú:l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), en un acte destinat especialment a lliurar un exemplar a les administracions locals de l’àrea del Penedès Històric i dels 9 municipisdel Parc del Garraf. A més de la presentació, una part central de l’acte serà el col·loqui obert perquè els assistents puguin fer les seves consultes al Dr. Josep Antoni Herrera Sancho sobre el tema dels abocadors, els seus potencials riscos i les possibles solucions. .

Josep Antoni Herrera Sancho és Doctor Enginyer Ambiental (UPC), Màster en medi Ambient (UAB), amb Postgrau en Instruments de Gestió Ambiental (UPC), Llicenciat en Ciències Biològiques (UB), Botànic (UB) i Tècnic Superior de Medi Ambient (Administració Pública). Ha format part dels equips redactors dels actuals Parc del Garraf, Parc del Foix, Parc d’Olèrdola i Parc de Collserola, també de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès, de la Carta del Paisatge del Garraf, del Catàleg del Paisatge del Penedès, de la Estratègia del Patrimoni Natural i al Biodiversitat de Catalunya 2030 i del Pla Estratègic Costaner de la Regió Metropolitana de Barcelona. Col·laborador del Catàleg del Paisatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, del Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals i del Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona, així com del projecte Garraf: camins, patrimoni i natura. Des del 1986 fins els 2021 ha estat vicepresident de la Comissió Consultiva del Parc del Garraf. És Vicepresident i Coordinador del Grup de Paisatge de l’institut d’Estudis Penedesencs ( IEP). El seu historial des del 1974 en treballs d’arqueologia, espeleologia, botànica i fauna, especialment relacionada amb el Parc del Garraf, es impressionant.

En Josep Antoni Herrera Sancho, ja al 1974, a Barcelona, i com a bioespeleòleg del Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, sota la direcció del Dr. Francesc Español Coll,va publicar una ponència al IV Simpòsium de Bioespeleologia, promogut per l’Escola Catalana d’Espeleologia i el Grup Espeleològic Pedraforca, titulada: “L’abocador de brosses del Garraf i les seves possibles conseqüències bioespeleologies”, just en la posada en funcionament del gran abocador del massís del Garraf, i a on ja va preveure la possible contaminació del massís càrstic per biogasos i lixiviats. Així mateix, el mateix any, va formar part de la plataforma universitària de les Facultats de Geologia i de Biologia de la UB, liderada pel Dr. Ramon Folch i Guillen, que desaconsellaven científica i tècnicament instal·lar l’abocador al massís càrstic del Garraf, pel elevat risc de la generació de biogasos i lixiviats contaminants als aqüífers.





LA GESTIÓ MEDIAMBIENTAL DELS ABOCADORS. EL CAS DE COLL D’EN FERRAN A VILANOVA I LA GELTRÚ: APLICACIÓ PRÀCTICA DE LA TESI DOCTORAL DE JOSEP ANTONI HERERRA SANCHO