LA GESTIÓ MEDIAMBIENTAL DELS ABOCADORS. ENREGISTRAMENT EN VÍDEO DE L'ACTE DEL PASSAT 14 DE JULIOL DE 2021 A LA UPC DE VILANOVA I LA GELTRÚ

28 de juliol de 2021



El passat 14 de juliol va tenir lloc l'acte de presentació de l'aplicació pràctica de la tesi doctoral de Josep Antoni Herrera Sancho centrada en els problemes de combustió interna de l'àntic abocador de Vilanova i la Geltrú, situat al Coll d'en Ferran.

La gestió de les escombraries.

Les escombraries existeixen d’ençà que existeix l’ésser humà i la societat. De fet poder estudiar com gestionaven antigues civilitzacions les seves deixades permet conèixer formes de vida, d’alimentació i en casos com Pompeia on el temps va quedar deturat i preservat per les cendres volcàniques, podem saber com es plantejaven, al menys parcialment, la seva gestió i reutilització. Els investigadors van descobrir que l’acumulació de residus tenia una finalitat: recollir-los i classificar-los per reciclar-los.  I cal dir que no és la referència més antiga que tenim del reciclatge, de fet a Pròxim Orient hi ha mostres de reciclatge de peces ceràmiques de fa 3000 anys.

La complexitat en la gestió dels riscos dels abocadors és una realitat sovint poc coneguda però que implica problemes molt diversos amb repercussió per la vida humana i per la natura com ara la combustió interna, els esllavissaments, la generació de biogasos, especialment metà i CO2o de líquids contaminants (lixiviats) que poden afectar les aigües subterrànies...

Una crida d’atenció sobre aquest problema el vam tenir el passat any quan a l’abocador de Zaldibar el 6 febrer de 2020 es va produir un accident mortal.

La Junta Directiva de l’IEP, arran el cas Zaldibar, amb el convenciment que publicar la tesi doctoral de Josep Antoni Herrera Sancho podria ser d’utilitat pública general, va aprovar l’edició del llibre « Estudi d’una àrea degradada de la comarca del Garraf (Catalunya): l’antic abocador municipal en combustió interna de Coll d’en Ferran a Vilanova i la Geltrú (Bardelona)», que recull la investigació de l’enginyeria ambiental aplicada als abocadors i posada en pràctica d’una tècnica pionera per controlar la combustió interna, que va resultar eficaç i eficient i no contraproduent.

Josep Antoni Herrera Sancho és Doctor Enginyer Ambiental (UPC), Màster en medi Ambient (UAB), amb Postgrau en Instruments de Gestió Ambiental (UPC), Llicenciat en Ciències Biològiques (UB), Botànic (UB) i Tècnic Superior de Medi Ambient (Administració Pública). Ha format part dels equips redactors dels actuals Parc del Garraf, Parc del Foix, Parc d’Olèrdola i Parc de Collserola, també de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès, de la Carta del Paisatge del Garraf, del Catàleg del Paisatge del Penedès, de la Estratègia del Patrimoni Natural i al Biodiversitat de Catalunya 2030 i del Pla Estratègic Costaner de la Regió Metropolitana de Barcelona. Col·laborador del Catàleg del Paisatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, del Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals i del Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona, així com del projecte Garraf: camins, patrimoni i natura. Des del 1986 fins els 2021 ha estat vicepresident de la Comissió Consultiva del Parc del Garraf. És Vicepresident i Coordinador del Grup de Paisatge de l’institut d’Estudis Penedesencs ( IEP). El seu historial des del 1974 en treballs d’arqueologia, espeleologia, botànica i fauna, especialment relacionada amb el Parc del Garraf, es impressionant.

En Josep Antoni Herrera Sancho, ja al 1974, a Barcelona, i com a bioespeleòleg del Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, sota la direcció del Dr. Francesc Español Coll,va publicar una ponència al IV Simpòsium de Bioespeleologia, promogut per l’Escola Catalana d’Espeleologia i el Grup Espeleològic Pedraforca, titulada: “L’abocador de brosses del Garraf i les seves possibles conseqüències bioespeleologies”, just en la posada en funcionament del gran abocador del massís del Garraf, i a on ja va preveure la possible contaminació del massís càrstic per biogasos i lixiviats. Així mateix, el mateix any, va formar part de la plataforma universitària de les Facultats de Geologia i de Biologia de la UB, liderada pel Dr. Ramon Folch i Guillen, que desaconsellaven científica i tècnicament instal·lar l’abocador al massís càrstic del Garraf, pel elevat risc de la generació de biogasos i lixiviats contaminants als aqüífers.

Dolors Garcia Martínez 


Al peu trobareu el PDF amb el contingut de les diapositives projectades durant l'acte






Veure l'arxiu adjunt: Resum_periodístic_PowerPoint_Tesi_doctoral_IEP.pdf


LA GESTIÓ MEDIAMBIENTAL DELS ABOCADORS. ENREGISTRAMENT EN VÍDEO DE L'ACTE DEL PASSAT 14 DE JULIOL DE 2021 A LA UPC DE VILANOVA I LA GELTRÚ