PARTICIPACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS A LA JORNADA DE DEBAT SOBRE EL CATÀLEG DEL PAISATGE DE LA VEGUERIA PENEDÈS

04 de gener de 2022



 

El passat 29 de novembre va tenir lloc la Jornada de Debat sobre el Catàleg del Paisatge de la Vegueria Penedès, organitzada per CEPvi (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola) a la qual l’IEP donava suport i en la qual va participar amb les intervencions del Dr. Josep Antoni Herrera Sancho i de Xavier Esteve Gràcia.

La intervenció del Dr. Herrera, qui de manera molt activa va participar, junt amb altres membres de l’IEP com L’Iñaki Ozcariz, l’Àngels Travé o la presidenta Dolors Garcia en l’elaboració del Catàleg del Paisatge de la vegueria Penedès, va centrar-se en la següent aportació al debat sobre la principal pregunta que la Jornada va adreçar als assistents: el paisatge identifica al Penedès?

 

"El paisatge no només identifica al Penedès sinó que també ens integra. Els humans no incorporem el paisatge, sinó què és el paisatge qui ens incorpora com a un més dels éssers vius del planeta, siguin plantes, animals, microbis, en fi, la totalitat del bioma del planeta Terra. L'excepcionalitat de la nostra incorporació però, esdevé massa traumàtica pel paisatge, donat que som l'única espècie que capitalitzem i multipliquem per potències de 10 (10 elevat a 1, 10 elevat a 2, 10 elevat a 3,....) la quantitat d'energia que en fem servir. Energia que una vegada convenientment multiplicada per nosaltres a nivells inversemblants tenim immediata necessitat de transportar entre nuclis de població. El Penedès se situa a Catalunya dins d'un corredor estratègic de comunicacions, infraestructures, línies i canalitzacions de transport d'energies, transport ferroviari i d'alta velocitat, viari i d'alta capacitat, portuari i aeroportuari en un hub de primer ordre. Corredor equidistant i enmig de les més grans corones metropolitanes (Barcelona - Tarragona), i també entre la Catalunya interior i la Catalunya marítima i la Catalunya aèria (els tres aeroports més importants flanquegen triangularment el Penedès). Ja a les intenses jornades de treball d'experts i els fòrums posteriors de la revisió del Pla Territorial Parcial del Penedès (PTPP), l'IEP va advertir que la incorporació i instal·lació de tota mena d'energies renovables a Catalunya i/o provinents de fora d'ella, acabarien passant també pel corredor del Penedès, agreujant encara més la situació. És una aspecte que cal preveure i treballar molt intensament per evitar que el paisatge en surti danyat. De fet, durant els diversos mesos de treball d'experts en les jornades de l'Observatori del Paisatge de Catalunya a les quatre comarques (tres castells de Marca del Penedès i el claustre conventual de Sta. Oliva) l'IEP ja va exposar aquest risc, que va ser immediatament consensuat per la resta d'experts, i inclús va donar nom a una nova categoria extraoficial de paisatge: "els paisatges trinxats".

En la experiència de molts anys treballant amb tot tipus de nivells d'administracions públiques, i en són ja 45 anys d'IEP al Penedès i també a la resta de Catalunya, quan una alcaldessa/alcalde ens demana sobre la Carta del Paisatge del seu municipi sempre li interpelem amb una senzilla pregunta: "Quan el nouvingut arriba al vostre municipi i baixa del tren, de l'autobús, de la bici, del cotxe o ve caminat, quin és el primer paisatge que n'observa tot just en fer peus a terra?" Allò és just la vostra autèntica carta de presentació del paisatge del vostre municipi. I si aquesta primera impressió no és bona, molt possiblement la resta que n'observarà serà certament decebedora o molt pitjor encara"

Quan el viatger de fora arriba al Penedès per primera vegada, sigui per a on sigui que accedeixi (nord, sud, est o oest) què és el primer que percep del paisatge penedesenc?

Resulta que al Penedès tenim una col·lecció i diversitat de paisatges única a Catalunya. Ho acaba de mostrar i de resumir magistralment en Pere Sala, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, en una presentació d'enorme qualitat que ens acaba de mostrar en pantalla. Estigueu atents a l'aprovació i a la publicació oficial del nou Catàleg del Paisatge del Penedès, la de major qualitat i excel·lència dels catàlegs del paisatge de Catalunya fins al moment publicats.

Us posaré uns exemples molt bàsics. El Penedès conté una proporció d'espais oberts agroforestals única a Catalunya. Quan a la resta de Catalunya el bosc ho envaeix quasi tot en els darrers 100 anys (quasi el 70% de la superfície de Catalunya és forestal) aquí en canvi el paisatges agrícoles oberts són dominants i d'una qualitat extraordinària. No són únicament les vinyes dominants, sinó també els conreus extensius de secà (cereals, sobretot a la part de l'Anoia), però també els dels arbres fruiters de secà, ametllers, oliveres, garroferars, .... I la pregunta esdevé clau: els tenim protegits?. Doncs tenim un exemple proper a on emmirallar-nos i prendre bona nota. Al delta del Llobregat, en els darrers 50 anys, tots els municipis que disposen de sòls d'extraordinària qualitat de conreus d'horta els han anat substituint per grans polígons industrials a banda i banda de les grans vies de comunicació (autopistes, ferrocarrils,..) fins fer perillar la totalitat d'aquest paisatge agrícola d'horta deltaica. De totes les administracions, només una d'elles va fer-se ressò del clam de la pagesia local, la Diputació de Barcelona. No es tractava doncs només de protegir la denominació d'origen protegida del la carxofa del Prat o de l'espàrrec de Gavà o d'altres valors hortícoles singulars, sinó de protegir la totalitat d'aquest paisatge agrícola d'horta. I així és com es va protegir, amb la declaració d'un Parc Agrícola del Baix Llobregat.

Què esperem al Penedès? A tenir-ho tot dins d'aquella categoria oficiosa de "paisatge trinxat"? Us proposem, i m'adreço especialment al secretari representant de la conselleria d'Agricultura present, d'estudiar seriosament la catalogació de protecció dels conjunts d'espais agroforestals oberts del Penedès (no només la vinya) com a nou Parc Agrícola del Penedès, i també la de tres espais naturals ja protegits al Penedès, aquesta vegada paisatges forestals de muntanya baixa mediterrània, però que ho són precàriament sota la normativa urbanística (protecció reversible en quant pugui canviar la Llei del sòl a nivell UE, estatal, Generalitat, altres) d'un Pla Especial (Pla Especial de Protecció del Medi Físic) i que fa referència al tres parcs Penedesencs actuals: el Parc del Garraf, el Parc del Foix i el Parc d'Olèrdola, administrats i gestionats per la Diputació de Barcelona. A què esperem per tal esdevinguin aquests,  nous Parcs Naturals de Catalunya sota la normativa, aquesta ja irreversible, de la Llei d'espais naturals de Catalunya?”

Josep Antoni Herrera Sancho és Doctor Enginyer Ambiental  (UPC), amb màster de Medi Ambient (UAB), Postgrau en Instruments de  Gestió Ambiental del Territori (UPC), Llicenciat en Ciències Biològiques (UB) i Botànic (UB). Així mateix és vicepresident de l’IEP i coordina el Grup del Paisatge de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Ha format part dels equips redactors dels actuals Parc del Garraf, Parc del Foix, Parc d’Olèrdola i Parc de Collserola; de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès, la Carta del Paisatge del Garraf i el Catàleg del Paisatge de la vegueria Penedès; de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030 i del Pla Estratègic Costaner de la Regió Metropolitana de Barcelona. Ha col·laborat en el Catàleg del Paisatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona , del Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals i del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona; del projecte Garraf: camins, patrimoni i natura. Des del 1986 és vicepresident de la Comissió Consultiva del Parc del Garraf.

L’aportació realitzada per Xavier Esteve Gràcia es va centrar en el Penedès com a paisatge cultural evolutiu, en els termes recollits a l'article 1 de la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO, és a dir, que "inclou una diversitat de manifestacions de la interacció entre l'home i el seu ambient natural" Aquestes són resultants de "condicionants socials, econòmiques, administratives, i/o religioses, que s'han desenvolupat conjuntament, en resposta al seu medi ambient natural". El paisatge cultural de la vegueria del Penedès no és ni ha de ser únic: és polièdric i polifacètic, des de la plana Litoral a la conca d'Òdena, i des del massís del Garraf i les serres d'Ordal, al Montmell i el coll de la Panadella. Però al llarg del temps un seguit de fites culturals l'han anat configurant, des de la centuriació romana, fa dos mil·lennis a la xarxa de castells de frontera. Però un dels trets distintius del Penedès i alhora fil conductor d'aquest paisatge cultural evolutiu durant 2.700 anys, ha estat el del paisatge vitivinícola, que ha forjat un trencadís de parcel·les a la plana i de feixes a les que fan pinya marges de pedra seca. Cal que el paisatge del Penedès respecti i vetlli pel manteniment, potenciant alhora aquells trets que abanderen la seva identitat.

Xavier Esteve Gràcia és Llicenciat en Historia (UB) amb Diploma d’Estudis Avançats també per la UB; Màster en Sistemes d’Informació Geogràfica  per la Universitat Politècnica de Catalunya. Té una experiència de més de vint anys en arqueologia de camp i els resultats de la seva recerca s’han publicat en nombrosos articles, capítols de llibres, així com en congressos, seminaris i col·loquis nacionals i internacionals. És vocal de la Junta Directiva de l’IEP, membre de la Secció d’Arqueologia i coordinador del Grup del Patrimoni.  

NOTA: Aquesta informació s'ha fet arribar a:

Direcció General d'Agricultura i Ramaderia

Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries

Direcció General de Pesca i Afers Marítims

Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi

Direcció General de Polítiques Ambientals i Canvi Climàtic

Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. Generalitat de Catalunya

Secretaria General d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat













Pere Sala. Director de l'Observatori del Paisatge.




Taula rodona amb la participació de Oriol Anson, secretari de l'Agència Rural de la Generalitat i de Pere Sala, director de l'Observatori del Paisatge,

PARTICIPACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS A LA JORNADA DE DEBAT SOBRE EL CATÀLEG DEL PAISATGE DE LA VEGUERIA PENEDÈS