Aquest dissabte, 22 d’abril, els Amics de l’Art Romànic i l’Institut d’Estudis Penedesencs han fet una visita a la vilafranquina església de Sant Francesc, amb les explicacions de la doctora en història de l’art Francesca Español (AAR i UB). Davant d’una assistència força nodrida representant les dues entitats, la professora Español ha parlat sobre els orígens i evolució del temple, així com de la gènesi de la capella que acull el retaule de la Verge i Sant Jordi.
En primer lloc, la professora va remuntar-se a l’origen de l’ordre dels franciscans, amb el seu ideal de pobresa, en contraposició al relaxament que demostraven llavors els ordres monàstics existents. Aquest ideal de pobresa també es manifesta en la construcció de l’església de Sant Francesc a Vilafranca. Era costum llavors dels franciscans reservar les voltes de creueria a l’altar principal i a les capelles, cobrint la resta del sostre amb un entramat de fusta, tot cercant aquest ideal de senzillesa.
L’aparició de l’ordre dels franciscans també suposà un altre canvi. Llinatges que fins llavors s’havien fet enterrar en ordres com ara els benedictins i en monestirs com ara Santes Creus, passen a preferir els nouvinguts, per obtenir una major garantia espiritual pensant en l’altra vida. I fent-se enterrar amb l’hàbit de franciscà o de clarissa.
Però com ha anat passant en diversos ordres al llarg de la història, amb el temps aquest ideal de senzillesa s’anaren esvaint, culminant en el cas dels franciscans amb un conflicte entre espirituals, desitjosos de retornar als fonaments de l’ordre, i conventuals, que guanyaren aquests darrers. Aquesta tendència va fer que a l’església de Sant Francesc se substituí el teulat de fusta per les voltes de creueria que veiem avui en dia.
Entre les personalitats destacades d’aquell moment a la Vilafranca entre les darreries del segle XIV i els inicis del XV, tenim a Pere Febrer, que era oficial reial, la qual cosa li permeté disposar d’una bona situació econòmica. Per promocionar-se socialment i entrar en la noblesa com a cavaller, adquirí el castell de Font-rubí. Això es pot veure en el seu testament, que ja fou analitzat per l’estudiós vilafranquí Antoni Massanell (vegeu Miscel·lània Penedesenca núm. 4 de 1984, p. 123-150). En el dit testament es refereix com Pere Febrer feu construir la capella que conté el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi. El retaule, com va quedar ja fa temps establert, és obra, magnífica, de Lluís Borrassà. Cal destacar que la tomba que hi ha a la capella és de guix, igual que alguna més de l’església. Aquestes tombes de guix són una excepció a Catalunya. També podem dir que la nissaga dels Febrer s'extingí amb el mencionat Pere, ja que els seus dos fills morien sense deixar descendència.
La visita a l’església de Sant Francesc es va acabar amb una explicació, per part de la professora Español, de la resta de tombes i del claustre. Després de dinar, es va anar a l’església de Sant Julià a l’Arboç. En resum, una bona col·laboració entre els Amics de l’Art Romànic i l’Institut d’Estudis Penedesencs, que esperem que es repeteixi en un futur.
Inauguració de l'exposició "Tota pedra fa paret" a Vilanova
05 d'abril de 2024
Col·laboreu amb la revista Del Penedès
15 de març de 2024
Aquí pots presentar les teves al·legacions al nou Catàleg del Paisatge de la Vegueria del Penedès
18 de març de 2024
L’assemblea de l’Institut d’Estudis Penedesencs ratifica la voluntat de consolidar-se com la institució cultural de referència del Penedès
16 de març de 2024