Nadala de l'Institut d'Estudis Penedesencs

21 de desembre de 2023



Fotografia feta per Josep Antoni Herrera, al Fondo de les Oliveres de Vilanova i la Geltrú, el 8 de març de 2010.


CANÇÓ DE NADAL

  Cantava lo pardal:
-Avui, nit de Nadal,
veureu nàixer una estrella
i ja mai més hi haurà,
ni el món mai ne veurà,
una altre de pus bella.

  Cantava al rossinyol:
-No estrella. sinó sol
de llum enlluernadora;
pels homes i ciutats,
pels segles, pels estats,
llum esdevenidora.

  I l'oreneta diu:
-Ne passaré jo el riu,
també la mar salada,
pels pobles aniré,
la nova els portaré
al rompre de l'albada.

  I l'ona rodolant
ne diu, tot gemegant,
quan son camí termina:
-Escoltau bé, tothom:
lo Verbo s'ha fet hom,
la llibertat doctrina.

  I l'àngel diu: -!Oh, estel,
que enjoies tot lo cel,
oh, fill sant de Maria!,
¿los homes, en Ia creu
veuran el fill de Déu
morir en l'agonia?

  I diu la rosa: -¡Oh, sol,
per tu portaré dol
mentre ne dur ma vida!
No vull més color blanc,
que de color de sang
per tu aniré vestida.

  I onades i aucellets,
floretes i angelets
ensems ne diuen ara:
-Oh, pobles, races, reis,
¿teniu, en vostres lleis,
pena de mort encara?

Poema de Les Esperances i records (Barcelona 1866) de Víctor Balaguer i Cirera (1824 - 1901).
Amb motiu dels 200 anys del seu naixement.

Nadala de l'Institut d'Estudis Penedesencs